Hola a tothom!!
Aprofito l'espai de bloc per fer-vos arribar les meves impressions i reflexions al voltant de la pel·lícula que us vaig recomanar sobre la Síndrome d'Asperger.
Penso que és realment una peli molt aconseguida on, es plantejen els handicaps mes rellevants en els subjectes afectats per aquesta síndrome. A més, en tot moment es tracta el tema amb molt de respecte i de forma molt realista en la que es reflexa no només allò que pot suposar una dificultat per al dia de la persona SA sinó també totes potencialitats que té el protagonista.
A més, el que hem sembla més interessant i que han tingut molt en compte a l'hora de realitzar aquesta pel·licula ha estat el fet de representar tots i cadascun dels personatges que envolten el protagonista.
Per una part trobem a la companya sentimental de l'Adam. Penso que aquesta noia representa la família del subjecte SA. El seguit d'emocions que l'envaeixen, les ganes de tirar endavant amb la SA però al mateix temps els moments de ràbia, de decepció i desesperació en veure les dificultats que té l'Adam tot i l'estimació que li té. A més, és qui ha estat capaç de poder veure en el protagonista no només les seves dificultats sinó de reconèixer les seves potencialitats. És capaç d'enamorar-se i de sentir admiració per l'Adam.
Per altra part, trobem a l'amic del pare de l'Adam, un senyor de raça negra que no apareix gaire a la pel·licula, fa intervencions breus però en cap moment desapareix de la seva vida. L'ajuda a fer reflexions, li dóna consells i l'acompanys en qualsevol moment de la seva vida. És qui creu de forma incondicional amb l'Adam i, intervé constantment en la seva vida sense crear-li dependència. A més, tracta al noi amb naturalitat sense caure en l'actitud paternalista ni assistencialista. Penso que és aquest personatge qui representa la figura del professional de la psicopedagogia.
Per últim ens trobem amb els pares de la Liz. Una família convencional, amb una estructura familiar estàndard i que mai havien pensat en la diversitat existent en les necessitats de les persones fins que la seva filla ens endinsa en aquest món. Penso que aquests dos personatges, sobretot el pare, representen la societat en general i la manca de difució de la SA. La societat que no comprén les diferències entre les persones i la necessitat de l'Adam de ser integrat a la societat amb naturalitat com a clar exponen de la diversitat.
Aquí finalitzen les meves aportacions en relació a la pel·lícula per que em sembla realment interessant per al públic en general però sobretot per als futurs professionals de la psicopedagogia per tal de poder fer-nos una idea de les diferències que ens podem trobar amb els alumnes, tant dintre de l'àmbit formal com en contextos informals i no formals d'intervenció.
Des d'aquí us animo per tal que mireu la pel·lícula i puguem debatre i reflexionar conjuntament.
Història Social sobre La Síndrome d'Asperger
En aquest post us adjunto una Història Social que he confeccionat jo mateixa com a material per treballar la presa de consciència d'allò que suposa l'afectació per la Síndrome d'Asperger amb els joves adolescents que participen del Taller d'Habilitats Socials.
Amb aquest material no només pretenc poder ajudar als joves a identificar les expressions facials atès que tenen greus dificultats per fer-ho a la seva vida diària sinó que, a més, l'activitat es completa responent algunes preguntes amb les que intenten exercitar el pensament alternatiu i l'empatia.
Aquí teniu la història social, espero que us pugui ser útil:
Amb aquest material no només pretenc poder ajudar als joves a identificar les expressions facials atès que tenen greus dificultats per fer-ho a la seva vida diària sinó que, a més, l'activitat es completa responent algunes preguntes amb les que intenten exercitar el pensament alternatiu i l'empatia.
Aquí teniu la història social, espero que us pugui ser útil:
Moments sorpresa!!
Moments de sorpresa són aquells en els que assisteixes al teu lloc de pràctiques i no només intervens sinó que a més a més, et quedes bocabadada i després d'algunes sessions pots presenciar un canvi petit-gran canvi en el nen que tens al davant.
Realment és d'aquells dies que quan el nen SA marxa cap a casa et sents realment satisfeta com a professional.
La sessió en concret fou amb un dels nens que ens és més complicat intervenir. Es tracta del nen que us coomentava en algun post anterior que, la meva tutora de pràctiques està relament dubtant del diagnòstic. de vegades sembla més un Autista que un SA. De totes maneres cal dir que, a part d'estar diagnosticat com a SA també té diagnòstic de TDA-H. Evidentment, amb aquest diagnòstic no és gens fàcil la intervenció i, molt més el fet de poder veure canvis en només els mesos que dura l'estada de pràctiques.
Cal dir doncs que, normalment la intervenció amb aquest nen es desenvolupa en el context conjunt amb un altre nen de la seva edat per tal potenciar la relació social entre ells atès que tots dos estan afectats per la Síndrome d'Asperger. Si més no, ahir la tarda el nen estava a soles amb la meva tutora i jo mateixa. Faig aquest incís per que el fet que ahir només fossim tres persones el va tranquil·litzar bastant. Penso que el Pere (nom fictici) es sent hiperestimulat en moltes ocasions i ahir es trobava en un ambient més distès i relaxat. de totes maneres hem de continuar treballant per la millora de les relacions socials amb els altres.
El Pere sempre que arriba al Gabinet necessita sentir-se còmode i segur ritualitzant les sessions. Acostuma a desitjar fer sempre les mateixes coses, tot i que a passat per diferents moments. Al principi de la meva estada de pràctiques només mostrava interès pels trens (construia les vies del tren i despés el tren en si mateix i era capaç de passar una hora mirant com rodava per sobre les vies), poc a poc, hem intentat descobrir nous interessos i motivacions que l'ajuden a relacionar-se. En l'actualitat, la seva fixació és veure un video de la pel·licula de dibuixos animats "Cars".
En el cas d'ahir vam engegar l'ordinador abans que el Pere arribés al Gabinet amb un video de la pel·licula "101 Dalmatas". Com era d'esperar, el Pere va demanar ràpidament que li posessim el video de "Cars". Així ho vam fer, vam seguir les seves ordres per tal de no angoixar-lo gaire però vam introduir nous elements a la sessió.
Cal dir doncs que, a la sala de joguines del Gabinet disposem d'alguns contes, entre ells, el conte dels "101 Dalmatas", així doncs, el Pere, després d'haver visaulitzat de forma repetitiva i constant el video "Cars" va ser capaç de dir: ara tanca l'ordinador i mirem un conte. Uffff!! Hem evolucionat.
Resaltem doncs:
- El Pere s'ha dirigit a mi pel meu nom, normalment acostuma a cridar-te sense mirar a l'interlocutor i evidentment, no et crida pel teu nom, només diu: "eh, eh".
- El Pere ha demanat per voluntat pròpia canviar d'activitat i interessar-se per un nou tema. Tot i així diu: "ara mirem un conte però tu no". En aquest cas jo em poso a mirar un altre conte i de tant en tant faig mostres d'alegria en veure noves imatges i nous personatges. és interessant veure com el Pere no només mira el que jo li ensenyo sino que, també somriu quan expresso alegria.
- Seguidament el Pere torna a demanar el video de la pel·licula "Cars". Cap problema, li posem amablement el video.
- Sense angoixar-lo gaire em poso a fer una altra activitat. Avui decidim que potser estaria bé treballar també el tema de la psicomotricitat atès que, els nens SA acotumen a ser maldestres. Només amb una petita pilota i una paperera em poso a jugar jo sola però, evidentment intentant moments de conexió amb el Pere mentre ell mira el video.
- Fins a dia d'avui el Pere es tancava al seu món fent únicament allò que era del seu interès. Avui encanvi, el Pere necessitava el video per que li dóna seguretat en aquest context però va tenir molts de moments de conexió amb allò que jo estava fent, tot i que es negava a jugar amb mi. Evidentment i de forma estratègica jo li feia caure la pilota sempre a prop seu i ella fou capaç de tornar-la i de mirar com jo jugava a més, va fent algunes mostres d'alegria quan jo encertava la pilota dintre la paperera. Fins hi tot, en una de les vegades que vaig tirar la pilota fora em va mirar i em va dir: "no ploris, eh?".
- El Pere, en veure que jo estava realitzant una activitat al marge d'allò que ell feia, i fruit de la conexió amb el meu joc, em demana: " ara descanses de la pilota i mires els "Cars amb mi". El nen m'abraça i m'explica tot allò que passa al video expressant molt d'entusiasme i alegria.
- A continuació em poso a mirar una revista de joguines sempre dintre del seu camp de visió. El nen estava pendent amb el video però li vaig dir: "jo ara buscaré els Cars en aquesta revista" (estratègia per tal que pogués canviar d'activitat durant una estona i, després d'alguns moments, va ser capaç de dir novament: "Inés, tanca l'ordinador que mirarem els Cars del llibre".
- Finalment i per tal de tancar la sessió va necessitar tornat a engegar l'ordinador i veure novament una estona un fragment del video. Tot i així, el Pere ha estat capaç no només de conectar amb la resta d'activitats que estaven succeint al seu voltant sinó que, a més, era ell qui mostrava interès i buscava l'apropament amb mi en moments concrets.
Realment, tot un repte!!
A més, posteriorment a la sessió sempre es realitza una devolutiva a la família de com s'ha desenvolupat la intervenció d'aquell dia en concret. La mare del noi es mostra realment molt satisfeta amb l'explicació professional de la intervenció d'aquest dia i, al mateix temps, amb la nova consulta al Centre St. Joan de Déu al que la va derivar la meva tutora de pràctiques atès que, comenta que la van tranquil·litzar força.
Realment és d'aquells dies que quan el nen SA marxa cap a casa et sents realment satisfeta com a professional.
La sessió en concret fou amb un dels nens que ens és més complicat intervenir. Es tracta del nen que us coomentava en algun post anterior que, la meva tutora de pràctiques està relament dubtant del diagnòstic. de vegades sembla més un Autista que un SA. De totes maneres cal dir que, a part d'estar diagnosticat com a SA també té diagnòstic de TDA-H. Evidentment, amb aquest diagnòstic no és gens fàcil la intervenció i, molt més el fet de poder veure canvis en només els mesos que dura l'estada de pràctiques.
Cal dir doncs que, normalment la intervenció amb aquest nen es desenvolupa en el context conjunt amb un altre nen de la seva edat per tal potenciar la relació social entre ells atès que tots dos estan afectats per la Síndrome d'Asperger. Si més no, ahir la tarda el nen estava a soles amb la meva tutora i jo mateixa. Faig aquest incís per que el fet que ahir només fossim tres persones el va tranquil·litzar bastant. Penso que el Pere (nom fictici) es sent hiperestimulat en moltes ocasions i ahir es trobava en un ambient més distès i relaxat. de totes maneres hem de continuar treballant per la millora de les relacions socials amb els altres.
El Pere sempre que arriba al Gabinet necessita sentir-se còmode i segur ritualitzant les sessions. Acostuma a desitjar fer sempre les mateixes coses, tot i que a passat per diferents moments. Al principi de la meva estada de pràctiques només mostrava interès pels trens (construia les vies del tren i despés el tren en si mateix i era capaç de passar una hora mirant com rodava per sobre les vies), poc a poc, hem intentat descobrir nous interessos i motivacions que l'ajuden a relacionar-se. En l'actualitat, la seva fixació és veure un video de la pel·licula de dibuixos animats "Cars".
En el cas d'ahir vam engegar l'ordinador abans que el Pere arribés al Gabinet amb un video de la pel·licula "101 Dalmatas". Com era d'esperar, el Pere va demanar ràpidament que li posessim el video de "Cars". Així ho vam fer, vam seguir les seves ordres per tal de no angoixar-lo gaire però vam introduir nous elements a la sessió.
Cal dir doncs que, a la sala de joguines del Gabinet disposem d'alguns contes, entre ells, el conte dels "101 Dalmatas", així doncs, el Pere, després d'haver visaulitzat de forma repetitiva i constant el video "Cars" va ser capaç de dir: ara tanca l'ordinador i mirem un conte. Uffff!! Hem evolucionat.
Resaltem doncs:
- El Pere s'ha dirigit a mi pel meu nom, normalment acostuma a cridar-te sense mirar a l'interlocutor i evidentment, no et crida pel teu nom, només diu: "eh, eh".
- El Pere ha demanat per voluntat pròpia canviar d'activitat i interessar-se per un nou tema. Tot i així diu: "ara mirem un conte però tu no". En aquest cas jo em poso a mirar un altre conte i de tant en tant faig mostres d'alegria en veure noves imatges i nous personatges. és interessant veure com el Pere no només mira el que jo li ensenyo sino que, també somriu quan expresso alegria.
- Seguidament el Pere torna a demanar el video de la pel·licula "Cars". Cap problema, li posem amablement el video.
- Sense angoixar-lo gaire em poso a fer una altra activitat. Avui decidim que potser estaria bé treballar també el tema de la psicomotricitat atès que, els nens SA acotumen a ser maldestres. Només amb una petita pilota i una paperera em poso a jugar jo sola però, evidentment intentant moments de conexió amb el Pere mentre ell mira el video.
- Fins a dia d'avui el Pere es tancava al seu món fent únicament allò que era del seu interès. Avui encanvi, el Pere necessitava el video per que li dóna seguretat en aquest context però va tenir molts de moments de conexió amb allò que jo estava fent, tot i que es negava a jugar amb mi. Evidentment i de forma estratègica jo li feia caure la pilota sempre a prop seu i ella fou capaç de tornar-la i de mirar com jo jugava a més, va fent algunes mostres d'alegria quan jo encertava la pilota dintre la paperera. Fins hi tot, en una de les vegades que vaig tirar la pilota fora em va mirar i em va dir: "no ploris, eh?".
- El Pere, en veure que jo estava realitzant una activitat al marge d'allò que ell feia, i fruit de la conexió amb el meu joc, em demana: " ara descanses de la pilota i mires els "Cars amb mi". El nen m'abraça i m'explica tot allò que passa al video expressant molt d'entusiasme i alegria.
- A continuació em poso a mirar una revista de joguines sempre dintre del seu camp de visió. El nen estava pendent amb el video però li vaig dir: "jo ara buscaré els Cars en aquesta revista" (estratègia per tal que pogués canviar d'activitat durant una estona i, després d'alguns moments, va ser capaç de dir novament: "Inés, tanca l'ordinador que mirarem els Cars del llibre".
- Finalment i per tal de tancar la sessió va necessitar tornat a engegar l'ordinador i veure novament una estona un fragment del video. Tot i així, el Pere ha estat capaç no només de conectar amb la resta d'activitats que estaven succeint al seu voltant sinó que, a més, era ell qui mostrava interès i buscava l'apropament amb mi en moments concrets.
Realment, tot un repte!!
A més, posteriorment a la sessió sempre es realitza una devolutiva a la família de com s'ha desenvolupat la intervenció d'aquell dia en concret. La mare del noi es mostra realment molt satisfeta amb l'explicació professional de la intervenció d'aquest dia i, al mateix temps, amb la nova consulta al Centre St. Joan de Déu al que la va derivar la meva tutora de pràctiques atès que, comenta que la van tranquil·litzar força.
Refranys i frases fetes
Hola de nou!!
Com ja sabem, els nens i joves afectats per la Síndrome d'Asperger tenen algunes dificultats en la comunicació. No només per relacionar-se amb els altres sinó per que acostumen a tenir un llenguatge molt literal.
Aquest fet els dificulta el fet de poder relacionar-se amb la gent atès que, no sempre comprenen ben bé el que se'ls ha dit o pot donar lloc a confusions a l'hora de relacionar-se.
Així doncs, durant la meva estada de pràctiques aquesta fou una de les dificultats al voltant de la que vam estar reflexionant amb la mare d'un dels nens que assisteix al Gabinet de Psicoteràpia i Tractament Educatiu.
Sembla ser doncs que, la mare d'aquest nen es va trobar en una d'aquestes situacions en la que el seu fill no va entendre ben bé el que li deia una de les companyes de l'escola. Aquesta mare comenta que, a l'hora d'anar a recollir el nen a l'escola, aquest sortia acompanyat per una nena de la seva mateixa classe. Tots dos nens estaven sortint quan, de repent, la nena es va enfadar i li va dir al seu fill: "Aniràs a la presó".
Evidentment, el nen no va entendre correctament allò que volia expressar la seva companya amb aquesta frase feta, es va posar trist i va començar a plorar.
Seguidament la mare va haver d'explicar-li al seu fill que havia estat una frase qua havia dit la nena però que realment això no és el que volia dir sinó que el que passava és que, la companya de la classe s'havia enfadat amb ell.
Aquesta és una de les situacions en la que es troben aquests nens i que, inevitablement angoixen molt a les seves famílies.
Arran d'aquest succès ens plantegem poder treballar el tema de la comunicació i la literalitat amb aquest nen de sis anys.
La intervenció està encaminada a l'escriptura i comentari d'algunes frases fetes que utilitzem en el nostre vocabulari diaria per tal que el nen pugui donar-li la significació correcta i entendre que, les persones no sempre expressem el que volem dir de forma literal.
A més, cal dir que es tracta d'un nen amb molta capacitat de retenció memorística i per tant, el fet d'haver escoltat algunes frases fetes i haver-ne interioritzat el seu significat correctament, el pot ajudar per preveure situacions futures.
Algunes de les frases que hem utilitzat han estat les següents:
- Per Nadal pas de pardal:
- Al maig, cada dia un raig:
- Cantar com un canari:
- Tenir memòria d'elefant:
- A l'abril cada gota val per mil:
- Beure com un moixonet:
- Cantar victòria:
- Estar boig d'alegria:
- Marxem que és tard i vol ploure:
Com ja sabem, els nens i joves afectats per la Síndrome d'Asperger tenen algunes dificultats en la comunicació. No només per relacionar-se amb els altres sinó per que acostumen a tenir un llenguatge molt literal.
Aquest fet els dificulta el fet de poder relacionar-se amb la gent atès que, no sempre comprenen ben bé el que se'ls ha dit o pot donar lloc a confusions a l'hora de relacionar-se.
Així doncs, durant la meva estada de pràctiques aquesta fou una de les dificultats al voltant de la que vam estar reflexionant amb la mare d'un dels nens que assisteix al Gabinet de Psicoteràpia i Tractament Educatiu.
Sembla ser doncs que, la mare d'aquest nen es va trobar en una d'aquestes situacions en la que el seu fill no va entendre ben bé el que li deia una de les companyes de l'escola. Aquesta mare comenta que, a l'hora d'anar a recollir el nen a l'escola, aquest sortia acompanyat per una nena de la seva mateixa classe. Tots dos nens estaven sortint quan, de repent, la nena es va enfadar i li va dir al seu fill: "Aniràs a la presó".
Evidentment, el nen no va entendre correctament allò que volia expressar la seva companya amb aquesta frase feta, es va posar trist i va començar a plorar.
Seguidament la mare va haver d'explicar-li al seu fill que havia estat una frase qua havia dit la nena però que realment això no és el que volia dir sinó que el que passava és que, la companya de la classe s'havia enfadat amb ell.
Aquesta és una de les situacions en la que es troben aquests nens i que, inevitablement angoixen molt a les seves famílies.
Arran d'aquest succès ens plantegem poder treballar el tema de la comunicació i la literalitat amb aquest nen de sis anys.
La intervenció està encaminada a l'escriptura i comentari d'algunes frases fetes que utilitzem en el nostre vocabulari diaria per tal que el nen pugui donar-li la significació correcta i entendre que, les persones no sempre expressem el que volem dir de forma literal.
A més, cal dir que es tracta d'un nen amb molta capacitat de retenció memorística i per tant, el fet d'haver escoltat algunes frases fetes i haver-ne interioritzat el seu significat correctament, el pot ajudar per preveure situacions futures.
Algunes de les frases que hem utilitzat han estat les següents:
- Per Nadal pas de pardal:
- Al maig, cada dia un raig:
- Cantar com un canari:
- Tenir memòria d'elefant:
- A l'abril cada gota val per mil:
- Beure com un moixonet:
- Cantar victòria:
- Estar boig d'alegria:
- Marxem que és tard i vol ploure:
Dificultats inesperades II
Hola companyes novament,
Després d'alguns dies de reflexió conjunta entre la meva tutora de pràctiques i jo mateixa ens adonem que ens trobem amb una nova dificultat inesperada a l'hora d'intervenir amb un dels nens que assisteixen al Gabinet de psicoterapia i tractament educatiu.
Es tracta d'un nen de 6 anys d'edat i amb diagnostic de Sindrome d'Asperger i TDA-H.
El nen té moltes dificultats a nivell de relació i l'objectiu principal d'intervenció és el fet de poder treballar amb ell i un altre nen de la mateixa edat i amb la mateixa afectació per tal que puguin aprendre a establir relacions socials.
Des que vaig començar les pràctiques el nen sembla que havia realitzat alguna petita millora a nivell de relació amb l'altre company amb el que comperteix sessió de teràpia. Els avenços eren mínims però podem dir que es veia una tendència en positiu i cap al progrés.
Si més no, des de fa aproximadament un mes fins a dia d'avui el menor es troba en un moment estancat en el que no veiem grans canvis. El nen ha canviat el seu punt d'interès quan arriba al servei de teràpia i ha consolidat alguns dels avenços obtinguts. Amb això ens sentim satisfetes però de totes maneres pensem que una revisió del menor per part de la psicòleg del centre St. Joan de Déu no estaria de mes.
Per part nostra pensem que aquest nen no té un diagnòstic massa precís i sembla més un nen autista que un nen amb Síndrome d'Asperger.
Arran d'aquesta nova hipòtesi és que derivem a la família del nen novament al centre St. Joan de Déu acompanyats d'un informe elaborat per la meva tutora de pràctiques i també un altre per part de l'EAP del CEIP on està escolatitzat el menor.
A més, la intenció no és només que es realitzi un nou diagnòstic del nen sino que, a més, ens puguin facilitar noves pautes d'intervenció per que en alguns moments ens invaeix un sentiment de "no saber per on tirar".
Es tracta doncs d'aprendre a replantejar continuament la intervenció psicopedagògica.
Després d'alguns dies de reflexió conjunta entre la meva tutora de pràctiques i jo mateixa ens adonem que ens trobem amb una nova dificultat inesperada a l'hora d'intervenir amb un dels nens que assisteixen al Gabinet de psicoterapia i tractament educatiu.
Es tracta d'un nen de 6 anys d'edat i amb diagnostic de Sindrome d'Asperger i TDA-H.
El nen té moltes dificultats a nivell de relació i l'objectiu principal d'intervenció és el fet de poder treballar amb ell i un altre nen de la mateixa edat i amb la mateixa afectació per tal que puguin aprendre a establir relacions socials.
Des que vaig començar les pràctiques el nen sembla que havia realitzat alguna petita millora a nivell de relació amb l'altre company amb el que comperteix sessió de teràpia. Els avenços eren mínims però podem dir que es veia una tendència en positiu i cap al progrés.
Si més no, des de fa aproximadament un mes fins a dia d'avui el menor es troba en un moment estancat en el que no veiem grans canvis. El nen ha canviat el seu punt d'interès quan arriba al servei de teràpia i ha consolidat alguns dels avenços obtinguts. Amb això ens sentim satisfetes però de totes maneres pensem que una revisió del menor per part de la psicòleg del centre St. Joan de Déu no estaria de mes.
Per part nostra pensem que aquest nen no té un diagnòstic massa precís i sembla més un nen autista que un nen amb Síndrome d'Asperger.
Arran d'aquesta nova hipòtesi és que derivem a la família del nen novament al centre St. Joan de Déu acompanyats d'un informe elaborat per la meva tutora de pràctiques i també un altre per part de l'EAP del CEIP on està escolatitzat el menor.
A més, la intenció no és només que es realitzi un nou diagnòstic del nen sino que, a més, ens puguin facilitar noves pautes d'intervenció per que en alguns moments ens invaeix un sentiment de "no saber per on tirar".
Es tracta doncs d'aprendre a replantejar continuament la intervenció psicopedagògica.
Barreras de Cristal
Barreras de cristal (DivX) por ASPERGA
Realment és tot un repte intervenir psicopedagògicament amb aquest tipus de nens. És un element gràfic interessant per entendre no només el que passa amb aquests nens i joves sinó també per reflexionar entorn a la formació continua dels professionals i a l'especificitat de la nostra intervenció.
Dificultats inesperades
Hola companyes,
Aquest bloc suposa una petita finestra on es pot explorar tot allò que he pogut realitzar durant aquesta estada de pràctiques de psicopedagogia.
Així doncs, fins ara he pogut compartir amb vosaltres experiències, materials de treball, formes d'intervenció, la confecció de nous materials, etc. Si més no, en aquest moment vull compartir també algunes reflexions que sorgeixen de forma colateral.
Després d'algunes sessions amb el Taller d'Habilitats Socials amb els joves adolescents afectats per la Síndrome d'Asperger, una de les noies que participava d'aquesta experiència ha d'eixat d'assistir-hi.
La veritat és que es tracta d'un moment en el que és interessant reflexionar sobre les dificultats amb les que es troben dia a dia les persones afectades per SA i que, en aquest cas, pel fet d'haver arribat l'adolescència s'ha emfatitzat.
El cas en concret és que es tracta d'una noia adolescent, té 13 anys actualment, que està escolaritzada a un IES ordinari de Tortosa.
El fet que més ens preocupa no és que la noia hagi deixat de participar al Taller d'Habilitats Socials, el que més ens capfica és el fet que la noia hagi, fins hi tot, deixat d'assistir a l'IES.
Cal dir també que, des del gabinet psicopedagògic no tenim gaires noticies de com han anat les coses ni com han passat els fets atès que la família no ens ha fet partíceps d'aquestes dificultats. S'han limitat a comentar i justificar la seva absència però sense la possibilitat d'intervenció professional per part nostra.
La meva tutora de pràctiques ha intentat poder posar-se en contacte amb la família de la jove i així poder-los ajudar si més no, la família no col·laboren gaire, o almenys, no han cregut necessaria la intervenció i el suport per part de la psicòloga on assisteix la noia ( Gabinet de psicoteràpia i tractament educatiu).
Em plantejo que el fet que la jove assisteixi a un IES ordinari del seu municipi és una bona estratègia de socialització i d'inserció de la jove a la realitat del dia a dia si més no, com s'ha treballat amb la jove la seva afectació per la SA? La família participa i col·labora per tal que la nena pugui interioritzar les dificultats i les potencialitats de la SA? En quin punt es troba la família per tal de poder ajudar a la seva filla? Com viu la família el fet que un membre d'aquesta sofreixi aquesta afectació?
Així doncs, fruit d'aquestes dificultats que van sorgint i de la realitat dels nois i famílies afectats per la SA hem d'intentar treure lliçons en positiu. Plantejar-nos no només la necessitat d'intervenció amb la persona afectada sinó intentar un treball amb el sistema familiar en la mesura que sigui possible.
En tot cas, per la nostra part i dintre de l'espai del Taller d'Habilitats Socials ens plantejem la possibilitat de poder crear amb la resta d'adolescents una Història Social arran d'aquest succès. Saber com es senten ells, si es troben en situacions similars, si saben ben bé amb quines dificultats i potencialitats es poden trobar pel fet d'estar afectats amb la SA, com viuen les famílies d'aquests joves la seva realitat pròpia i particular...
Durant la propera sessió posarem a la pràctica la confecció d'aquesta Història Social.
En breu us explico com ha anat l'experiència
Aquest bloc suposa una petita finestra on es pot explorar tot allò que he pogut realitzar durant aquesta estada de pràctiques de psicopedagogia.
Així doncs, fins ara he pogut compartir amb vosaltres experiències, materials de treball, formes d'intervenció, la confecció de nous materials, etc. Si més no, en aquest moment vull compartir també algunes reflexions que sorgeixen de forma colateral.
Després d'algunes sessions amb el Taller d'Habilitats Socials amb els joves adolescents afectats per la Síndrome d'Asperger, una de les noies que participava d'aquesta experiència ha d'eixat d'assistir-hi.
La veritat és que es tracta d'un moment en el que és interessant reflexionar sobre les dificultats amb les que es troben dia a dia les persones afectades per SA i que, en aquest cas, pel fet d'haver arribat l'adolescència s'ha emfatitzat.
El cas en concret és que es tracta d'una noia adolescent, té 13 anys actualment, que està escolaritzada a un IES ordinari de Tortosa.
El fet que més ens preocupa no és que la noia hagi deixat de participar al Taller d'Habilitats Socials, el que més ens capfica és el fet que la noia hagi, fins hi tot, deixat d'assistir a l'IES.
Cal dir també que, des del gabinet psicopedagògic no tenim gaires noticies de com han anat les coses ni com han passat els fets atès que la família no ens ha fet partíceps d'aquestes dificultats. S'han limitat a comentar i justificar la seva absència però sense la possibilitat d'intervenció professional per part nostra.
La meva tutora de pràctiques ha intentat poder posar-se en contacte amb la família de la jove i així poder-los ajudar si més no, la família no col·laboren gaire, o almenys, no han cregut necessaria la intervenció i el suport per part de la psicòloga on assisteix la noia ( Gabinet de psicoteràpia i tractament educatiu).
Em plantejo que el fet que la jove assisteixi a un IES ordinari del seu municipi és una bona estratègia de socialització i d'inserció de la jove a la realitat del dia a dia si més no, com s'ha treballat amb la jove la seva afectació per la SA? La família participa i col·labora per tal que la nena pugui interioritzar les dificultats i les potencialitats de la SA? En quin punt es troba la família per tal de poder ajudar a la seva filla? Com viu la família el fet que un membre d'aquesta sofreixi aquesta afectació?
Així doncs, fruit d'aquestes dificultats que van sorgint i de la realitat dels nois i famílies afectats per la SA hem d'intentar treure lliçons en positiu. Plantejar-nos no només la necessitat d'intervenció amb la persona afectada sinó intentar un treball amb el sistema familiar en la mesura que sigui possible.
En tot cas, per la nostra part i dintre de l'espai del Taller d'Habilitats Socials ens plantejem la possibilitat de poder crear amb la resta d'adolescents una Història Social arran d'aquest succès. Saber com es senten ells, si es troben en situacions similars, si saben ben bé amb quines dificultats i potencialitats es poden trobar pel fet d'estar afectats amb la SA, com viuen les famílies d'aquests joves la seva realitat pròpia i particular...
Durant la propera sessió posarem a la pràctica la confecció d'aquesta Història Social.
En breu us explico com ha anat l'experiència
Conceptes clau: "Passat, present i futur de la intervenció psicopedagògica"
El psicopedagog: Professional que planifica i porta a la pràctica ajudes que puguin contribuir en la millora dels processos d'aprenentatge i de desenvolupament que es puguin produir en diferents contextos formals, no formals i informals. Professional que analitza les necessitats i els processos que tenim els subjectes psicològics i analitza els contextos en els que aquests subjectes aprenen i es desenvolupen.
Psicopedagogia: Espai professional de la confluència de diferents disciplines.
Contextos d'intervenció psicopedagògica atès que, els espais d'aprenentatge s'han ampliat i els existents estant canviant. Entenem per tant que, com deia el Dr. César Coll que, cada context és el nus d'una xarxa de contextos d'aprenentatge. Entenem per contextos d'intervenció psicopedagògica: Diagnòstic, treball amb les famílies, les TIC, Escola d'inclusió que atengui realment les diferències individuals, la vellesa com a camp emergent.
El fet d'acompanyar a les persones planteja un nou context d'intervenció psicopedagògica.
Ressaltar l'àmbit de la família no només per la seva implicació amb l'escola sinó per produir un canvi cultural que ajudi a les famílies a realitzar la seva tasca educativa. Entendre la intervenció psicopedagògica com un context d'assessorament i suport familiar atès que, els subjectes som biològicament capaços de procrear però no sempre som culturalment capaços d'educar.
Psicopedagogia: Espai professional de la confluència de diferents disciplines.
Contextos d'intervenció psicopedagògica atès que, els espais d'aprenentatge s'han ampliat i els existents estant canviant. Entenem per tant que, com deia el Dr. César Coll que, cada context és el nus d'una xarxa de contextos d'aprenentatge. Entenem per contextos d'intervenció psicopedagògica: Diagnòstic, treball amb les famílies, les TIC, Escola d'inclusió que atengui realment les diferències individuals, la vellesa com a camp emergent.
El fet d'acompanyar a les persones planteja un nou context d'intervenció psicopedagògica.
Ressaltar l'àmbit de la família no només per la seva implicació amb l'escola sinó per produir un canvi cultural que ajudi a les famílies a realitzar la seva tasca educativa. Entendre la intervenció psicopedagògica com un context d'assessorament i suport familiar atès que, els subjectes som biològicament capaços de procrear però no sempre som culturalment capaços d'educar.
Entrevista per al diagnòstic de la Síndrome d'Asperger A.S.D.I
Qüestionari per a la detecció d'alumnes amb Trastorns de l'espectre autista
Cal dir també que, aquest nen ha estat diagnosticat també pels especialistes del Centre Mèdic St. Joan de Déu. Tot i així, des del Gabinet on realitzo les pràctiques se li passen algunes proves per poder tenir informació de primera mà a l'hora d'intervenir directament amb el nen.
Espero que us sigui útil.
Una altra eina: El Pictograma
Els Pictorames són una eina molt útil de treball a l'hora d'intervenir amb nens i joves afectats per la Síndrome d'Asperger.
Els Pictogrames els faciliten el dia a dia atès que fan possible la descomposició de tasques concretes en petits objectius a aconseguir, a més, afavoreix la generalització dels processos d'aprenentatge. L'ambient estable, precedible que evite canvis inesperats també els és necessari als nens afectats per aquesta síndrome, així doncs, els Pictogrames ho fan possible i, sobretot, els facilita l'aprenentatge atès que els nens SA destaquen per ser uns gran "pensadors visuals", podem dir que, processes, comprenen i assimilen molt millor tota aquella informació que se'ls presenta amb suport visual.
Hem de dir que, a continuació us presentem un exemple de pictograma que he realitzat conjuntament amb una adolescent SA que assisteix al gabinet on realitzo l'estada de pràctiques.
En aquest cas concretament, hem realitzat el pictograma per poder estandaritzar i posar ordre a la tasca que suposa realitzar els deures diaris que demanen des de l'IES.
La noia afectada per SA és adolescent i, està cursant ESO, així doncs, necessita una estructura molt organitzada per que el volum de feina que li demanen cada dia des de l'IES és molt elevat.
Els Pictogrames els faciliten el dia a dia atès que fan possible la descomposició de tasques concretes en petits objectius a aconseguir, a més, afavoreix la generalització dels processos d'aprenentatge. L'ambient estable, precedible que evite canvis inesperats també els és necessari als nens afectats per aquesta síndrome, així doncs, els Pictogrames ho fan possible i, sobretot, els facilita l'aprenentatge atès que els nens SA destaquen per ser uns gran "pensadors visuals", podem dir que, processes, comprenen i assimilen molt millor tota aquella informació que se'ls presenta amb suport visual.
Hem de dir que, a continuació us presentem un exemple de pictograma que he realitzat conjuntament amb una adolescent SA que assisteix al gabinet on realitzo l'estada de pràctiques.
En aquest cas concretament, hem realitzat el pictograma per poder estandaritzar i posar ordre a la tasca que suposa realitzar els deures diaris que demanen des de l'IES.
La noia afectada per SA és adolescent i, està cursant ESO, així doncs, necessita una estructura molt organitzada per que el volum de feina que li demanen cada dia des de l'IES és molt elevat.
Observacions interessants
Hola companys i companyes,
Evidentment durant la meva estada de pràctiques, no només existeixen moments en els que la finalitat és la intervenció directa amb els nens i joves, hi ha ocasions en que l'observació és un element important.
En alguna d'aquestes observacions et trobes en situacions en les que sorgeixen característiques interessants tant en el grup d'adolescents com en nens afectats amb SA més petits.
Tant durant el Taller d'Habilitats Socials com intervenint directament amb un nen més petit he observat que, quan es parla de temes que els incomoden com són les emocions i els sentiments, aquests subjectes començen a desenvolupar un seguits de "tics".
Puc dir que no ho he observat en tots els subjectes si més no, s'ha donat en dos en situacions molts similars.
Resumeixo per tant aquesteses característiques:
Gestos repetitius amb molta freqüència.
Els acostumen a realitzar amb la cara ( es rasquen molts els ulls)
En moments en que s'ha parlat d'emocions i sentiments durant una estona relativament llarga.
Es tracta de nens de diferents etapes evolutives però sempre els expressen en moments en que es troben incòmodes.
No he observat aquestes manifestacions ni tampoc amb tanta freqüència en altres situacions, és a dir, no són nens que acostumen a fer "tics".
Són només observacions que, tot i no ser determinants, penso que són significatives.
Evidentment durant la meva estada de pràctiques, no només existeixen moments en els que la finalitat és la intervenció directa amb els nens i joves, hi ha ocasions en que l'observació és un element important.
En alguna d'aquestes observacions et trobes en situacions en les que sorgeixen característiques interessants tant en el grup d'adolescents com en nens afectats amb SA més petits.
Tant durant el Taller d'Habilitats Socials com intervenint directament amb un nen més petit he observat que, quan es parla de temes que els incomoden com són les emocions i els sentiments, aquests subjectes començen a desenvolupar un seguits de "tics".
Puc dir que no ho he observat en tots els subjectes si més no, s'ha donat en dos en situacions molts similars.
Resumeixo per tant aquesteses característiques:
Gestos repetitius amb molta freqüència.
Els acostumen a realitzar amb la cara ( es rasquen molts els ulls)
En moments en que s'ha parlat d'emocions i sentiments durant una estona relativament llarga.
Es tracta de nens de diferents etapes evolutives però sempre els expressen en moments en que es troben incòmodes.
No he observat aquestes manifestacions ni tampoc amb tanta freqüència en altres situacions, és a dir, no són nens que acostumen a fer "tics".
Són només observacions que, tot i no ser determinants, penso que són significatives.
Ens emocionem al Taller d'Habilitats Socials
Una altra modalitat per treballar mitjançant les fotografies és la que presentem a continuació:
Quina emoció penses que es representa en aquesta fotografia?
Per què penses que és aquesta emoció i no una altra?
Penses que el personatge podria expressar més d'una emoció? Quina?
En alguna ocasió t'has sentit com el nen de la imatge?
Quant i per què?
Ens emocionem al Taller d'Habilitats Socials
Aquesta és una imatge d'algunes de les que hem utilitzat per treballar les emocions.
El joc que proposem pot tenir diferents variables o estils de jocs, depenent de com pensa el professional que és la millor manera de treballar-ho o d'intervenir amb les emocions.
En el nostre cas, arran d'una situació que s'ha proposat durant el Taller d'Habilitats Socials amb adolescents, hem exposat ñles diferents imatges i, els joves, han intentat esbrinar quina de totes les fotografies representava l'emoció o el sentiment que el company de l'aula expressava.
D'aquesta manera també hem treballat l'empatia i l'aprenentatge de poder-nos posar al lloc de l'altre davant d'una situació de la vida diària.
Realment és sorpenent com, alguns joves han estat capaços d'argumentar per que els semblava quina era l'emoció que identificava millor la situació proposada.
Per treballar el vocabulari metafòric
Ja hem comentat que els subjectes afectats per la Síndrome d'Asperger tenen dificultats per poder entendre el vocabulari que no és purament literal. Aquest fet suposa un gran impediment en les relacions socials d'aquestes persones atès que, en el nostre dia a dia, utilitzem més del que ens pensem el vocabulari metafòric i les frases fetes.
Així doncs, durant l'espai que ens ofereix el Taller d'Habilitats Socials ho hem estat treballant mitjançant la pluja d'idees fins entendre ben bé què significava cada frase.
Seguidament us facilito alguna mostra del material utilitzat a títol d'exemple:
Català
Qui no corre, vola!!:
Quasi em moro del susto!:
On poso l’ull, poso la bala!:
Qui no plora, no mama!:
És una víbora!:
És una màquina!:
És més bo que el pa!:
Estàs a bones mans!:
Això és com tapar el sol amb un dit!:
Li sortia fum per les orelles!:
Em pujo per les parets!:
Estic més avorrit que una ostra!:
He posat el crit al cel!:
He passat la mà per la paret!:
Tenir sang freda!:
Castellano
No es oro todo lo que reluce!:
Ojo por ojo y diente por diente!:
Me he quedado a dos velas!:
Más vale pájaro en mano, que ciento volando!:
Me he quedado frito!:
Hoy hace un dia de perros!:
Me queda como anillo al dedo!:
Estoy de ti hasta el moño!:
Estás en babia!:
Dar las cosas con cuentagotas!:
Ni come ni deja comer!:
Es un lobo con piel de cordero!:
Con las manos en la masa!:
Parecía que se iba a comer el mundo!:
Perro ladrador, poco mordedor!:
Se te va a caer el pelo!:
Coger la sartén por el mango!:
Te lo digo con la mano en el corazón!:
Així doncs, durant l'espai que ens ofereix el Taller d'Habilitats Socials ho hem estat treballant mitjançant la pluja d'idees fins entendre ben bé què significava cada frase.
Seguidament us facilito alguna mostra del material utilitzat a títol d'exemple:
Català
Qui no corre, vola!!:
Quasi em moro del susto!:
On poso l’ull, poso la bala!:
Qui no plora, no mama!:
És una víbora!:
És una màquina!:
És més bo que el pa!:
Estàs a bones mans!:
Això és com tapar el sol amb un dit!:
Li sortia fum per les orelles!:
Em pujo per les parets!:
Estic més avorrit que una ostra!:
He posat el crit al cel!:
He passat la mà per la paret!:
Tenir sang freda!:
Castellano
No es oro todo lo que reluce!:
Ojo por ojo y diente por diente!:
Me he quedado a dos velas!:
Más vale pájaro en mano, que ciento volando!:
Me he quedado frito!:
Hoy hace un dia de perros!:
Me queda como anillo al dedo!:
Estoy de ti hasta el moño!:
Estás en babia!:
Dar las cosas con cuentagotas!:
Ni come ni deja comer!:
Es un lobo con piel de cordero!:
Con las manos en la masa!:
Parecía que se iba a comer el mundo!:
Perro ladrador, poco mordedor!:
Se te va a caer el pelo!:
Coger la sartén por el mango!:
Te lo digo con la mano en el corazón!:
Decàleg de competències per a la educació del S. XXI
1. Buscaràs la informació de manera crítica.
2. Llegiràs sempre intentant comprendre allò que llegeixes.
3. Escriuràs de manera argumentada per tal de convèncer.
4. Automatitzaràs allò rutinari i dedicaràs els teus esforços per pensar en allò rellevant.
5. Analitzaràs els problemes de forma rigorosa.
6. Escoltaràs amb atenció, intentant comprendre.
7. Parlaràs amb claredat, convenciment i rigor.
8. Crearàs empatia amb els altres.
9. Cooperaràs amb el desenvolupament de tasques comuns.
10. Et fixaràs metes assequibles que et permetin superar-te dia a dia.
Monereo i Pozo (2001)
2. Llegiràs sempre intentant comprendre allò que llegeixes.
3. Escriuràs de manera argumentada per tal de convèncer.
4. Automatitzaràs allò rutinari i dedicaràs els teus esforços per pensar en allò rellevant.
5. Analitzaràs els problemes de forma rigorosa.
6. Escoltaràs amb atenció, intentant comprendre.
7. Parlaràs amb claredat, convenciment i rigor.
8. Crearàs empatia amb els altres.
9. Cooperaràs amb el desenvolupament de tasques comuns.
10. Et fixaràs metes assequibles que et permetin superar-te dia a dia.
Monereo i Pozo (2001)
Activitat del Taller d'Habilitats Socials
Una d'aquestes activitats la faig extensiva a tots vosaltres per tal que us pogueu fer una idea.
Com podeu veure es tracta d'una obra de teatre que, una de les participants va confeccionar ella mateixa. és interessant veure com, aquesta jove va poder posar en pràctica una activitat de creació pròpia. Per aquesta feina se la va felicitar i se la va encoratjar per continuar fent-ho atès que, no tots els joves afectats per la SA són capaços de fer-ho.
Si més no, el que és realment increible és entendre com, tot i la facilitar per expressar de forma escrita i correcta emocions com: riure, veu tremolosa, l'abraça i la tranquil·litza... seguidament no són capaços d'expressar-ho amb el to de veu.
És interessant veure com, aquests nois llegeixen l'obra de teatre literalment com si estessin llegint un drama o una novela.
(veureu que en el repartiment dels papers he esborrat el nom de cadascun dels participants per una qüestió de dret a la intimitat i a la protecció de dades. Només consta el nom de la meva tutora de pràctiques i el meu).
Alguna Obsessió dels SA
Evidentment, aquest tret els afecta i condiciona el seu dia a dia; si més no, depenent de com es miri això pot ser una virtud o una gran dificultat.
Els alumnes que participen en el taller d'Habilitats Socials també tenen algunes obsessions. Un d'ells mostra especial interès pels trens. En canvi, ni ha un altre que durant cert temps es va capficar amb els ocells però en l'actualitat, la seva habilitat amb els malabars és el seu principal interès. Fins hi tot, sembla un expert, un "petit mestre" quan es parla d'aquests temes per que el seu vocabulari és elaborat i pedant.
En canvi, a una de les joves que participa també del Taller, li encanta saber les dates de naixement de la gent.
Es fa difícil d'entendre com, durant la primera sessió en la que jo participava, va tenir més interès en la meva data de naixement que en qualsevol altre aspecte de mi.
La seva obsessió arriba a l'extrem de necessitar fer la fitxa de cadascú dels companys del taller amb personatges famosos que van néixer en la mateixa data.
Us passo la que em va fer a mi.
A més és interessant saber que, aquesta és una obsessió que fa sense saber quina és la finalitat o justificar el gust per fer-ho atès que, li vaig preguntar quins eren els personatges que havien nascut el mateix dia que jo per que, no en coneixi a cap d'ells.
No em va saber respondre. Senzillament va realitzar la recerca.
Habilitats Pragmàtica
Recentment hem treballat les Habilitats pragmàtiques mitjançant alguns dels materials que us he mostrat al blog.
Concretament aquesta fitxa és la primera que vam treballar.
Als joves que formen part dels Taller d'Habilitats Socials els mostrem aquesta fitxa en la que, hi ha dues vinyetes exactament iguals però amb diferents expressions facials en els personatges.
Què penseu que diusn sobre aquestes diferències, només els donem una consigna: Què passa en cadascuna de les escenes?
Recordeu que els joves que participen dels Taller són adolescents d'ESo, què penseu que responen?
Experiència amb les sessions del Mr. Bean
Hola companyes.
Moltes gràcies Rosa, pel teu comentari. És aquest intercanvi d'informació i de formació el que ens enriqueix.
Sobre el tema del "Mr. Bean com a recurs", no és que no entenguin res de res sinó que, per l'edat que tenen atès que són joves adolescents, sobta veure que no interpreten ben bé el que fa o li passa a aquest personatge.
Dels quatre joves adolescents ammb SA que van veure els vídeos només n'hi havia un que gaudia amb el que veia i ho interpretava més o menys correctament, a més, era expressiu i compartia amb els altres el moment d'alegria i entreteniment.
Altres dos alumnes feien un riure tímid i una cara desancaixada. Es veia a simple vista que no sabien ben bé el que estava passant.
L'última noia que forma part del Taller d'Habilitats Socials no expressava res amb la seva cara. Per la seva expressió no podies saber si el que estava veient era una pel·lícula còmica, un drama o ciència ficció. Aquesta noies és totalment inexpresiva en qualsevol de les activitats que es realitzen en el marc del taller d'Habilitats Socials. Se li ha de demanar explícitament la seva opinió i la seva participació en tot moment.
Un cop ja haviem visualitzat els videos vaig realitzar algunes preguntas per saber com havia anat l'experiència i, al mateix temps, per saber si es tracta d'un recurs útil amb aquests nens amb la possibilitat de repetir-ho.
Alguns d'ells senzillament preferien no respondre.
Les preguntes eren ben senzilles i estaven encaminades a la comprensió de situacions i expressions facials.
En el video en que el personatge va al dentista hi ha un moent en que aquest li clava la xeringa al doctor i, evidentment li anestesia, sense voler, la cama del professional.
Són incapaços de donar resposta a la pregunta: què li passa al dentista? alguns riuen tímidament i altres no, però cap d'ells ha entès ben bé que és el que ha passat.
A més, durant la visualització de l'escena del Mr. Bean al pàrking, pregunto sobre les diferents expressions facials que el protagonista posa en joc.
La qüestió que els plantejo és la següent: quina cara fa el Mr. Bean? Només contesta un noi molt tímidament i diu: té por, està asustat.
Evidentment si teniu l'ocasió de mirar tot el vídeo veureu que el protagonista no té por precisament en aquestes escenes.
Només em sobta una de les reflexions que exposa un nen al final del Taller d'Habilitats Socials quan diu: Mr. Bean almenys se'n surt de totes les situacions.
Cal dir que, el noi que fa aquesta reflexió espontàniament és el que porta més temps assistint a teràpia i és el que, de tots, té més facilitat per poder expressar emocions i comunicar-se generalment, encara que els seus temes d'interès siguin limitats.
Espero que us hagi estat útil l'experiència.
A mi com a alumna de pràctiques i als joves que assisteixen al Taller ens ho està sent.
Moltes gràcies Rosa, pel teu comentari. És aquest intercanvi d'informació i de formació el que ens enriqueix.
Sobre el tema del "Mr. Bean com a recurs", no és que no entenguin res de res sinó que, per l'edat que tenen atès que són joves adolescents, sobta veure que no interpreten ben bé el que fa o li passa a aquest personatge.
Dels quatre joves adolescents ammb SA que van veure els vídeos només n'hi havia un que gaudia amb el que veia i ho interpretava més o menys correctament, a més, era expressiu i compartia amb els altres el moment d'alegria i entreteniment.
Altres dos alumnes feien un riure tímid i una cara desancaixada. Es veia a simple vista que no sabien ben bé el que estava passant.
L'última noia que forma part del Taller d'Habilitats Socials no expressava res amb la seva cara. Per la seva expressió no podies saber si el que estava veient era una pel·lícula còmica, un drama o ciència ficció. Aquesta noies és totalment inexpresiva en qualsevol de les activitats que es realitzen en el marc del taller d'Habilitats Socials. Se li ha de demanar explícitament la seva opinió i la seva participació en tot moment.
Un cop ja haviem visualitzat els videos vaig realitzar algunes preguntas per saber com havia anat l'experiència i, al mateix temps, per saber si es tracta d'un recurs útil amb aquests nens amb la possibilitat de repetir-ho.
Alguns d'ells senzillament preferien no respondre.
Les preguntes eren ben senzilles i estaven encaminades a la comprensió de situacions i expressions facials.
En el video en que el personatge va al dentista hi ha un moent en que aquest li clava la xeringa al doctor i, evidentment li anestesia, sense voler, la cama del professional.
Són incapaços de donar resposta a la pregunta: què li passa al dentista? alguns riuen tímidament i altres no, però cap d'ells ha entès ben bé que és el que ha passat.
A més, durant la visualització de l'escena del Mr. Bean al pàrking, pregunto sobre les diferents expressions facials que el protagonista posa en joc.
La qüestió que els plantejo és la següent: quina cara fa el Mr. Bean? Només contesta un noi molt tímidament i diu: té por, està asustat.
Evidentment si teniu l'ocasió de mirar tot el vídeo veureu que el protagonista no té por precisament en aquestes escenes.
Només em sobta una de les reflexions que exposa un nen al final del Taller d'Habilitats Socials quan diu: Mr. Bean almenys se'n surt de totes les situacions.
Cal dir que, el noi que fa aquesta reflexió espontàniament és el que porta més temps assistint a teràpia i és el que, de tots, té més facilitat per poder expressar emocions i comunicar-se generalment, encara que els seus temes d'interès siguin limitats.
Espero que us hagi estat útil l'experiència.
A mi com a alumna de pràctiques i als joves que assisteixen al Taller ens ho està sent.
El Mr. Bean com a recurs
Cal dir també que, arran de la visualització de les diferents situacions en les que es troba Mr. Bean, una tasca molt interessant és la de poder observar als diferents nois i noies mentre ells veuen el vídeo.
Aquests petits videos sobre el personatge de Mr. Bean ens ofereix diferents possibilitats interessants atès que, els nois només han d'estar atents a les diferents situacions i al fet de plantejar-se com les resol el personatge o com les resoldrien ells si s'hi trobessin, a més, han de fer l'esforç per llegir les expressions de l'actor sense possibilitat d'entendre res de forma literal.
Quina cara fan aquests joves al veure tot allò que li passa al Mr. Bean?
Penseu que riuen, es queden atònits al veure allò que li passa al personatge, expressen alguna emoció provocada per la visualització de cada escena, entenen què fa el Mr. Bean i per què...
Ho podem debatre...
Aquests petits videos sobre el personatge de Mr. Bean ens ofereix diferents possibilitats interessants atès que, els nois només han d'estar atents a les diferents situacions i al fet de plantejar-se com les resol el personatge o com les resoldrien ells si s'hi trobessin, a més, han de fer l'esforç per llegir les expressions de l'actor sense possibilitat d'entendre res de forma literal.
Quina cara fan aquests joves al veure tot allò que li passa al Mr. Bean?
Penseu que riuen, es queden atònits al veure allò que li passa al personatge, expressen alguna emoció provocada per la visualització de cada escena, entenen què fa el Mr. Bean i per què...
Ho podem debatre...
Taller d'Habilitats Socials
A part dels diferents materials exposat anteriorment en format paper, existeixen altres mètodes i eines per poder treballar amb els nens afectats per la Síndrome d'Asperger.
En el nostre cas, durant alguna de les sessions en el Taller d'Habilitats Socials hem utilitzat petits videos de l'actor Mr. Bean.
La primera activitat consisteix en la visualització del video amb la resta de companys del Taller i, a continuació, el comentari en grup sobre tot allò que ha fet el Mr. Bean, quines coses li passen, què expressa mitjançant expressió no verbal i la gesticulació o l'expresió facial, com resoldrien les diferents situacions en les que es troba el personatge, etc.
Per què l'actor sempre està sol? Per què li costa relacionar-se amb la gent? Com es relaciona amb els altres en cas que ho faci? Proposes alguna forma alternativa d'actuar en les situacions en les que es troba el Mr. Bean?
En el nostre cas, durant alguna de les sessions en el Taller d'Habilitats Socials hem utilitzat petits videos de l'actor Mr. Bean.
La primera activitat consisteix en la visualització del video amb la resta de companys del Taller i, a continuació, el comentari en grup sobre tot allò que ha fet el Mr. Bean, quines coses li passen, què expressa mitjançant expressió no verbal i la gesticulació o l'expresió facial, com resoldrien les diferents situacions en les que es troba el personatge, etc.
Per què l'actor sempre està sol? Per què li costa relacionar-se amb la gent? Com es relaciona amb els altres en cas que ho faci? Proposes alguna forma alternativa d'actuar en les situacions en les que es troba el Mr. Bean?
Suscribirse a:
Entradas (Atom)