Dificultats inesperades II

Hola companyes novament,

Després d'alguns dies de reflexió conjunta entre la meva tutora de pràctiques i jo mateixa ens adonem que ens trobem amb una nova dificultat inesperada a l'hora d'intervenir amb un dels nens que assisteixen al Gabinet de psicoterapia i tractament educatiu.

Es tracta d'un nen de 6 anys d'edat i amb diagnostic de Sindrome d'Asperger i TDA-H.

El nen té moltes dificultats a nivell de relació i l'objectiu principal d'intervenció és el fet de poder treballar amb ell i un altre nen de la mateixa edat i amb la mateixa afectació per tal que puguin aprendre a establir relacions socials.

Des que vaig començar les pràctiques el nen sembla que havia realitzat alguna petita millora a nivell de relació amb l'altre company amb el que comperteix sessió de teràpia. Els avenços eren mínims però podem dir que es veia una tendència en positiu i cap al progrés.

Si més no, des de fa aproximadament un mes fins a dia d'avui el menor es troba en un moment estancat en el que no veiem grans canvis. El nen ha canviat el seu punt d'interès quan arriba al servei de teràpia i ha consolidat alguns dels avenços obtinguts. Amb això ens sentim satisfetes però de totes maneres pensem que una revisió del menor per part de la psicòleg del centre St. Joan de Déu no estaria de mes.

Per part nostra pensem que aquest nen no té un diagnòstic massa precís i sembla més un nen autista que un nen amb Síndrome d'Asperger.

Arran d'aquesta nova hipòtesi és que derivem a la família del nen novament al centre St. Joan de Déu acompanyats d'un informe elaborat per la meva tutora de pràctiques i també un altre per part de l'EAP del CEIP on està escolatitzat el menor.

A més, la intenció no és només que es realitzi un nou diagnòstic del nen sino que, a més, ens puguin facilitar noves pautes d'intervenció per que en alguns moments ens invaeix un sentiment de "no saber per on tirar".

Es tracta doncs d'aprendre a replantejar continuament la intervenció psicopedagògica.