Moments sorpresa!!

Moments de sorpresa són aquells en els que assisteixes al teu lloc de pràctiques i no només intervens sinó que a més a més, et quedes bocabadada i després d'algunes sessions pots presenciar un canvi petit-gran canvi en el nen que tens al davant.

Realment és d'aquells dies que quan el nen SA marxa cap a casa et sents realment satisfeta com a professional.

La sessió en concret fou amb un dels nens que ens és més complicat intervenir. Es tracta del nen que us coomentava en algun post anterior que, la meva tutora de pràctiques està relament dubtant del diagnòstic. de vegades sembla més un Autista que un SA. De totes maneres cal dir que, a part d'estar diagnosticat com a SA també té diagnòstic de TDA-H. Evidentment, amb aquest diagnòstic no és gens fàcil la intervenció i, molt més el fet de poder veure canvis en només els mesos que dura l'estada de pràctiques.

Cal dir doncs que, normalment la intervenció amb aquest nen es desenvolupa en el context conjunt amb un altre nen de la seva edat per tal potenciar la relació social entre ells atès que tots dos estan afectats per la Síndrome d'Asperger. Si més no, ahir la tarda el nen estava a soles amb la meva tutora i jo mateixa. Faig aquest incís per que el fet que ahir només fossim tres persones el va tranquil·litzar bastant. Penso que el Pere (nom fictici) es sent hiperestimulat en moltes ocasions i ahir es trobava en un ambient més distès i relaxat. de totes maneres hem de continuar treballant per la millora de les relacions socials amb els altres.

El Pere sempre que arriba al Gabinet necessita sentir-se còmode i segur ritualitzant les sessions. Acostuma a desitjar fer sempre les mateixes coses, tot i que a passat per diferents moments. Al principi de la meva estada de pràctiques només mostrava interès pels trens (construia les vies del tren i despés el tren en si mateix i era capaç de passar una hora mirant com rodava per sobre les vies), poc a poc, hem intentat descobrir nous interessos i motivacions que l'ajuden a relacionar-se. En l'actualitat, la seva fixació és veure un video de la pel·licula de dibuixos animats "Cars".

En el cas d'ahir vam engegar l'ordinador abans que el Pere arribés al Gabinet amb un video de la pel·licula "101 Dalmatas". Com era d'esperar, el Pere va demanar ràpidament que li posessim el video de "Cars". Així ho vam fer, vam seguir les seves ordres per tal de no angoixar-lo gaire però vam introduir nous elements a la sessió.

Cal dir doncs que, a la sala de joguines del Gabinet disposem d'alguns contes, entre ells, el conte dels "101 Dalmatas", així doncs, el Pere, després d'haver visaulitzat de forma repetitiva i constant el video "Cars" va ser capaç de dir: ara tanca l'ordinador i mirem un conte. Uffff!! Hem evolucionat.

Resaltem doncs:
- El Pere s'ha dirigit a mi pel meu nom, normalment acostuma a cridar-te sense mirar a l'interlocutor i evidentment, no et crida pel teu nom, només diu: "eh, eh".

- El Pere ha demanat per voluntat pròpia canviar d'activitat i interessar-se per un nou tema. Tot i així diu: "ara mirem un conte però tu no". En aquest cas jo em poso a mirar un altre conte i de tant en tant faig mostres d'alegria en veure noves imatges i nous personatges. és interessant veure com el Pere no només mira el que jo li ensenyo sino que, també somriu quan expresso alegria.

- Seguidament el Pere torna a demanar el video de la pel·licula "Cars". Cap problema, li posem amablement el video. 

- Sense angoixar-lo gaire em poso a fer una altra activitat. Avui decidim que potser estaria bé treballar també el tema de la psicomotricitat atès que, els nens SA acotumen a ser maldestres. Només amb una petita pilota i una paperera em poso a jugar jo sola però, evidentment intentant moments de conexió amb el Pere mentre ell mira el video.

- Fins a dia d'avui el Pere es tancava al seu món fent únicament allò que era del seu interès. Avui encanvi, el Pere necessitava el video per que li dóna seguretat en aquest context però va tenir molts de moments de conexió amb allò que jo estava fent, tot i que es negava a jugar amb mi. Evidentment i de forma estratègica jo li feia caure la pilota sempre a prop seu i ella fou capaç de tornar-la i de mirar com jo jugava a més, va fent algunes mostres d'alegria quan jo encertava la pilota dintre la paperera. Fins hi tot, en una de les vegades que vaig tirar la pilota fora em va mirar i em va dir: "no ploris, eh?".

- El Pere, en veure que jo estava realitzant una activitat al marge d'allò que ell feia, i fruit de la conexió amb el meu joc, em demana: " ara descanses de la pilota i mires els "Cars amb mi". El nen m'abraça i m'explica tot allò que passa al video expressant molt d'entusiasme i alegria.

- A continuació em poso a mirar una revista de joguines sempre dintre del seu camp de visió. El nen estava pendent amb el video però li vaig dir: "jo ara buscaré els Cars en aquesta revista" (estratègia per tal que pogués canviar d'activitat durant una estona i, després d'alguns moments, va ser capaç de dir novament: "Inés, tanca l'ordinador que mirarem els Cars del llibre".

- Finalment i per tal de tancar la sessió va necessitar tornat a engegar l'ordinador i veure novament una estona un fragment del video. Tot i així, el Pere ha estat capaç no només de conectar amb la resta d'activitats que estaven succeint al seu voltant sinó que, a més, era ell qui mostrava interès i buscava l'apropament amb mi en moments concrets.

Realment, tot un repte!!

A més, posteriorment a la sessió sempre es realitza una devolutiva a la família de com s'ha desenvolupat la intervenció d'aquell dia en concret. La mare del noi es mostra realment molt satisfeta amb l'explicació professional de la intervenció d'aquest dia i, al mateix temps, amb la nova consulta al Centre St. Joan de Déu al que la va derivar la meva tutora de pràctiques atès que, comenta que la van tranquil·litzar força.