Experiència amb les sessions del Mr. Bean

Hola companyes.
Moltes gràcies Rosa, pel teu comentari. És aquest intercanvi d'informació i de formació el que ens enriqueix.
Sobre el tema del "Mr. Bean com a recurs", no és que no entenguin res de res sinó que, per l'edat que tenen atès que són joves adolescents, sobta veure que no interpreten ben bé el que fa o li passa a aquest personatge.
Dels quatre joves adolescents ammb SA que van veure els vídeos només n'hi havia un que gaudia amb el que veia i ho interpretava més o menys correctament, a més, era expressiu i compartia amb els altres el moment d'alegria i entreteniment.
Altres dos alumnes feien un riure tímid i una cara desancaixada. Es veia a simple vista que no sabien ben bé el que estava passant.
L'última noia que forma part del Taller d'Habilitats Socials no expressava res amb la seva cara. Per la seva expressió no podies saber si el que estava veient era una pel·lícula còmica, un drama o ciència ficció. Aquesta noies és totalment inexpresiva en qualsevol de les activitats que es realitzen en el marc del taller d'Habilitats Socials. Se li ha de demanar explícitament la seva opinió i la seva participació en tot moment.
Un cop ja haviem visualitzat els videos vaig realitzar algunes preguntas per saber com havia anat l'experiència i, al mateix temps, per saber si es tracta d'un recurs útil amb aquests nens amb la possibilitat de repetir-ho.
Alguns d'ells senzillament preferien no respondre.
Les preguntes eren ben senzilles i estaven encaminades a la comprensió de situacions i expressions facials.
En el video en que el personatge va al dentista hi ha un moent en que aquest li clava la xeringa al doctor i, evidentment li anestesia, sense voler, la cama del professional.
Són incapaços de donar resposta a la pregunta: què li passa al dentista? alguns riuen tímidament i altres no, però cap d'ells ha entès ben bé que és el que ha passat.
A més, durant la visualització de l'escena del Mr. Bean al pàrking, pregunto sobre les diferents expressions facials que el protagonista posa en joc.
La qüestió que els plantejo és la següent: quina cara fa el Mr. Bean? Només contesta un noi molt tímidament i diu: té por, està asustat.
Evidentment si teniu l'ocasió de mirar tot el vídeo veureu que el protagonista no té por precisament en aquestes escenes.
Només em sobta una de les reflexions que exposa un nen al final del Taller d'Habilitats Socials quan diu: Mr. Bean almenys se'n surt de totes les situacions.
Cal dir que, el noi que fa aquesta reflexió espontàniament és el que porta més temps assistint a teràpia i és el que, de tots, té més facilitat per poder expressar emocions i comunicar-se generalment, encara que els seus temes d'interès siguin limitats.
Espero que us hagi estat útil l'experiència.
A mi com a alumna de pràctiques i als joves que assisteixen al Taller ens ho està sent.