Conceptes clau: "Passat, present i futur de la intervenció psicopedagògica"

El psicopedagog: Professional que planifica i porta a la pràctica ajudes que puguin contribuir en la millora dels processos d'aprenentatge i de desenvolupament que es puguin produir en diferents contextos formals, no formals i informals. Professional que analitza les necessitats i els processos que tenim els subjectes psicològics i analitza els contextos en els que aquests subjectes aprenen i es desenvolupen.

Psicopedagogia: Espai professional de la confluència de  diferents disciplines.

Contextos d'intervenció psicopedagògica atès que, els espais d'aprenentatge s'han ampliat i els existents estant canviant. Entenem per tant que, com deia el Dr. César Coll que, cada context és el nus d'una xarxa de contextos d'aprenentatge. Entenem per contextos d'intervenció psicopedagògica: Diagnòstic, treball amb les famílies, les TIC, Escola d'inclusió que atengui realment les diferències individuals, la vellesa com a camp emergent.

El fet d'acompanyar a les persones planteja un nou context d'intervenció psicopedagògica.

Ressaltar l'àmbit de la família no només per la seva implicació amb l'escola sinó per produir un canvi cultural que ajudi a les famílies a realitzar la seva tasca educativa. Entendre la intervenció psicopedagògica com un context d'assessorament i suport familiar atès que, els subjectes som biològicament capaços de procrear però no sempre som culturalment capaços d'educar.

Escala australiana per a la Síndrome d'Asperger (ANSES)

Entrevista per al diagnòstic de la Síndrome d'Asperger A.S.D.I

Totes les proves que presentem a mode d'exemple han estat passades al mateix subjecte.

Qüestionari per a la detecció d'alumnes amb Trastorns de l'espectre autista

Faig arribar alguns dels qüestionaris que he passat a un dels nois afectats per la Síndrome d'Asperger. No existeixen dades personals del nen per qüestions de protecció de dades i dret a la intimitat.

Cal dir també que, aquest nen ha estat diagnosticat també pels especialistes del Centre Mèdic St. Joan de Déu. Tot i així, des del Gabinet on realitzo les pràctiques se li passen algunes proves per poder tenir informació de primera mà a l'hora d'intervenir directament amb el nen.

Espero que us sigui útil.

Una altra eina: El Pictograma

Els Pictorames són una eina molt útil de treball a l'hora d'intervenir amb nens i joves afectats per la Síndrome d'Asperger.

Els Pictogrames els faciliten el dia a dia atès que fan possible la descomposició de tasques concretes en petits objectius a aconseguir, a més, afavoreix la generalització dels processos d'aprenentatge. L'ambient estable, precedible que evite canvis inesperats també els és necessari als nens afectats per aquesta síndrome, així doncs, els Pictogrames ho fan possible i, sobretot, els facilita l'aprenentatge atès que els nens SA destaquen per ser uns gran "pensadors visuals", podem dir que, processes, comprenen i assimilen molt millor tota aquella informació que se'ls presenta amb suport visual.

Hem de dir que, a continuació us presentem un exemple de pictograma que he realitzat conjuntament amb una adolescent SA que assisteix al gabinet on realitzo l'estada de pràctiques.

En aquest cas concretament, hem realitzat el pictograma per poder estandaritzar i posar ordre a la tasca que suposa realitzar els deures diaris que demanen des de l'IES.

La noia afectada per SA és adolescent i, està cursant ESO, així doncs, necessita una estructura molt organitzada per que el volum de feina que li demanen cada dia des de l'IES és molt elevat.

Observacions interessants

Hola companys i companyes,

Evidentment durant la meva estada de pràctiques, no només existeixen moments en els que la finalitat és la intervenció directa amb els nens i joves, hi ha ocasions en que l'observació és un element important.

En alguna d'aquestes observacions et trobes en situacions en les que sorgeixen característiques interessants tant en el grup d'adolescents com en nens afectats amb SA més petits.

Tant durant el Taller d'Habilitats Socials com intervenint directament amb un nen més petit he observat que, quan es parla de temes que els incomoden com són les emocions i els sentiments, aquests subjectes començen a desenvolupar un seguits de "tics".

Puc dir que no ho he observat en tots els subjectes si més no, s'ha donat en dos en situacions molts similars.

Resumeixo per tant aquesteses característiques:

Gestos repetitius amb molta freqüència.
Els acostumen a realitzar amb la cara ( es rasquen molts els ulls)
En moments en que s'ha parlat d'emocions i sentiments durant una estona relativament llarga.
Es tracta de nens de diferents etapes evolutives però sempre els expressen en moments en que es troben incòmodes.
No he observat aquestes manifestacions ni tampoc amb tanta freqüència en altres situacions, és a dir, no són nens que acostumen a fer "tics".

Són només observacions que, tot i no ser determinants, penso que són significatives.