Hola de nou!!
Com ja sabem, els nens i joves afectats per la Síndrome d'Asperger tenen algunes dificultats en la comunicació. No només per relacionar-se amb els altres sinó per que acostumen a tenir un llenguatge molt literal.
Aquest fet els dificulta el fet de poder relacionar-se amb la gent atès que, no sempre comprenen ben bé el que se'ls ha dit o pot donar lloc a confusions a l'hora de relacionar-se.
Així doncs, durant la meva estada de pràctiques aquesta fou una de les dificultats al voltant de la que vam estar reflexionant amb la mare d'un dels nens que assisteix al Gabinet de Psicoteràpia i Tractament Educatiu.
Sembla ser doncs que, la mare d'aquest nen es va trobar en una d'aquestes situacions en la que el seu fill no va entendre ben bé el que li deia una de les companyes de l'escola. Aquesta mare comenta que, a l'hora d'anar a recollir el nen a l'escola, aquest sortia acompanyat per una nena de la seva mateixa classe. Tots dos nens estaven sortint quan, de repent, la nena es va enfadar i li va dir al seu fill: "Aniràs a la presó".
Evidentment, el nen no va entendre correctament allò que volia expressar la seva companya amb aquesta frase feta, es va posar trist i va començar a plorar.
Seguidament la mare va haver d'explicar-li al seu fill que havia estat una frase qua havia dit la nena però que realment això no és el que volia dir sinó que el que passava és que, la companya de la classe s'havia enfadat amb ell.
Aquesta és una de les situacions en la que es troben aquests nens i que, inevitablement angoixen molt a les seves famílies.
Arran d'aquest succès ens plantegem poder treballar el tema de la comunicació i la literalitat amb aquest nen de sis anys.
La intervenció està encaminada a l'escriptura i comentari d'algunes frases fetes que utilitzem en el nostre vocabulari diaria per tal que el nen pugui donar-li la significació correcta i entendre que, les persones no sempre expressem el que volem dir de forma literal.
A més, cal dir que es tracta d'un nen amb molta capacitat de retenció memorística i per tant, el fet d'haver escoltat algunes frases fetes i haver-ne interioritzat el seu significat correctament, el pot ajudar per preveure situacions futures.
Algunes de les frases que hem utilitzat han estat les següents:
- Per Nadal pas de pardal:
- Al maig, cada dia un raig:
- Cantar com un canari:
- Tenir memòria d'elefant:
- A l'abril cada gota val per mil:
- Beure com un moixonet:
- Cantar victòria:
- Estar boig d'alegria:
- Marxem que és tard i vol ploure:
Dificultats inesperades II
Hola companyes novament,
Després d'alguns dies de reflexió conjunta entre la meva tutora de pràctiques i jo mateixa ens adonem que ens trobem amb una nova dificultat inesperada a l'hora d'intervenir amb un dels nens que assisteixen al Gabinet de psicoterapia i tractament educatiu.
Es tracta d'un nen de 6 anys d'edat i amb diagnostic de Sindrome d'Asperger i TDA-H.
El nen té moltes dificultats a nivell de relació i l'objectiu principal d'intervenció és el fet de poder treballar amb ell i un altre nen de la mateixa edat i amb la mateixa afectació per tal que puguin aprendre a establir relacions socials.
Des que vaig començar les pràctiques el nen sembla que havia realitzat alguna petita millora a nivell de relació amb l'altre company amb el que comperteix sessió de teràpia. Els avenços eren mínims però podem dir que es veia una tendència en positiu i cap al progrés.
Si més no, des de fa aproximadament un mes fins a dia d'avui el menor es troba en un moment estancat en el que no veiem grans canvis. El nen ha canviat el seu punt d'interès quan arriba al servei de teràpia i ha consolidat alguns dels avenços obtinguts. Amb això ens sentim satisfetes però de totes maneres pensem que una revisió del menor per part de la psicòleg del centre St. Joan de Déu no estaria de mes.
Per part nostra pensem que aquest nen no té un diagnòstic massa precís i sembla més un nen autista que un nen amb Síndrome d'Asperger.
Arran d'aquesta nova hipòtesi és que derivem a la família del nen novament al centre St. Joan de Déu acompanyats d'un informe elaborat per la meva tutora de pràctiques i també un altre per part de l'EAP del CEIP on està escolatitzat el menor.
A més, la intenció no és només que es realitzi un nou diagnòstic del nen sino que, a més, ens puguin facilitar noves pautes d'intervenció per que en alguns moments ens invaeix un sentiment de "no saber per on tirar".
Es tracta doncs d'aprendre a replantejar continuament la intervenció psicopedagògica.
Després d'alguns dies de reflexió conjunta entre la meva tutora de pràctiques i jo mateixa ens adonem que ens trobem amb una nova dificultat inesperada a l'hora d'intervenir amb un dels nens que assisteixen al Gabinet de psicoterapia i tractament educatiu.
Es tracta d'un nen de 6 anys d'edat i amb diagnostic de Sindrome d'Asperger i TDA-H.
El nen té moltes dificultats a nivell de relació i l'objectiu principal d'intervenció és el fet de poder treballar amb ell i un altre nen de la mateixa edat i amb la mateixa afectació per tal que puguin aprendre a establir relacions socials.
Des que vaig començar les pràctiques el nen sembla que havia realitzat alguna petita millora a nivell de relació amb l'altre company amb el que comperteix sessió de teràpia. Els avenços eren mínims però podem dir que es veia una tendència en positiu i cap al progrés.
Si més no, des de fa aproximadament un mes fins a dia d'avui el menor es troba en un moment estancat en el que no veiem grans canvis. El nen ha canviat el seu punt d'interès quan arriba al servei de teràpia i ha consolidat alguns dels avenços obtinguts. Amb això ens sentim satisfetes però de totes maneres pensem que una revisió del menor per part de la psicòleg del centre St. Joan de Déu no estaria de mes.
Per part nostra pensem que aquest nen no té un diagnòstic massa precís i sembla més un nen autista que un nen amb Síndrome d'Asperger.
Arran d'aquesta nova hipòtesi és que derivem a la família del nen novament al centre St. Joan de Déu acompanyats d'un informe elaborat per la meva tutora de pràctiques i també un altre per part de l'EAP del CEIP on està escolatitzat el menor.
A més, la intenció no és només que es realitzi un nou diagnòstic del nen sino que, a més, ens puguin facilitar noves pautes d'intervenció per que en alguns moments ens invaeix un sentiment de "no saber per on tirar".
Es tracta doncs d'aprendre a replantejar continuament la intervenció psicopedagògica.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)