Destinataris i Objectius de treball amb els nens i joves SA
Els destinataris de la intervenció durant la meva estada de pràctiques I es centra bàsicament amb nens i joves afectats per la Síndrome d'Asperger.
Fins ara, heu pogut anar coneixent a través del meu blog en que consisteix aquesta síndrome i quines són les dificultats i potencialitats que presenten aquest tipus de subjectes.
En aquest cas en concret, la meva intervenció es porta a terme amb nens i joves en edat de sis a tretze anys, etapes educatives de primària i secundària.
Cal dir també que, el mètode utilitzat per poder intervenir amb aquests subjectes és divers tenint en compte l'edat d'aquests i els objectius de treball concrets.
Així doncs, aquests subjectes i la intervenció concreta amb aquests és: (els noms que aparèixen són ficticis per qüestions de protecció de dades i dret a la intimitat)
- Eulàlia (Adolescent).Amb aquesta jove adolescent treballo de forma individual i sobretot, aspectes relacionats amb els aprenentatges, el rendiment acadèmic, l'adquisició d'hàbits d'estudi i estratègies d'aprenentatge. El treball amb l'Eulàlia és individual.
- Pili, Josep, Àlex, Miquel, Tere (Adolescents). Amb aquests joves faig incidències de desenvolupament socio-emocional i comunicatiu, estimulació de processos mentalistes i expressió lingüística a través d'habilitats lingüístiques. La intervenció amb aquests joves es porta a terme mitjançant Taller d'Habilitats Socials en el que hi participen tots cinc al mateix temps.
- Oliver, Pere (Nens de primària). Amb aquests nens treballo sobretot les emocions, l'expressió de sentiments, el desenvolupament de la comprensió social i també les habilitats bàsiques d'interacció social amb adults i amb el grup d'iguals. Les sessions amb el Pere i l'Oliver són mixtes, és a dir, tots dos són atesos individualment durant mitja hora mentre que l'altra mitja hora que dura la sessió treballem conjuntament amb ambdós nens.
Si més no, tot i els objectius de treball comentats anteriorment com a prioritaris, aquests s'emmarquen dintre d'un seguit d'objectius generals que detallo a continuació i que són imprescindibles per poder portar a terme el treball adequat amb nens i joves afectats per la Síndrome d'Asperger.
- Potenciar el desenvolupament socio-emocional i comunicatiu adaptat als diferents contextos en els que es mou el nen/jove durant el seu dia a dia. Es tracta doncs, de donar prioritat a l'aprenentatge d'habilitats conversacionals, és a dir, funcions comunicatives variades, respecte pel torn de paraula, atenció a l'altre i escolta activa, ser capaç de centrar-se en un tema i també d'habilitats socials com, el fet de prendre iniciativa en una relació ja sigui amb l'adult amb el grup d'iguals, augment de la comprensió social i la resolució de conflictes interpersonals. Podem agrupar el treball de les habilitats socials en cinc grans grups:
- Habilitats bàsiques d'interacció social.
- Habilitats per relacionar-se amb els adults.
- Habilitats de relació amb els companys.
- Habilitats de resolució de problemes interpersonals.
- Habilitats relacionades amb sentiments, emocions, senti de l'humor i autoconcepte.
Per tal de treballar aquest primer objectiu utilitzarem materials variats com: el programa d'habilitats socials PEHIS i PDHS, les històries socials, les conversacions en vinyetes i el programa de desenvolupament de la comprensió social. A més, l'estimulació de processos mentalistes i l'expressió lingüística a través d'habilitats pragmàtiques ho treballaré mitjançant suport gràfic elaborat per Monfort i Monfort anomenat En la Mente.
- Desenvolupament del sentit de la identitat, l'autoconcepte i l'autoestima. Amb la intervenció a aquest nivell pretenc estimular les potencialitats dels nens i joves afectats amb la Síndrome d'Asperger, per tal d'aconseguir la seva acceptació i la integració.
- Afavorir el rendiment acadèmic, l'adquisició d'hàbits d'estudi i estratègies d'aprenentatge adequades a l'estapa educativa en la que es troba cada destinatari. Es tracta de transformar l'aprenentatge en una tasca gratificant que no provoqui ansietat al nen de manera que assoleixi èxits per tal que l'activitat d'aprenentatge el motivi i augmenti la seva autoestima. Els pictogrames són una gran eina a aquest nivell. En aquest cas, el material elaborat per Aurora Garrigós és de gran utilitat.
- Donar suport al nen/jove afectat per la Síndrome d'Asperger per tal que pugui ampliar la seva flexibilitat cognitiva i estimular l'activitat funcional i l'autonomia. El que pretenc amb aquest objectiu és poder augmenta la seva flexibilitat de llenguatge.
- Llenguatge receptiu i comunicació: comprensió de diferents tipus de frases, un relat o una història.
- Llenguatge no literal: comprensió de paraules polisèmiques, expressions metafòriques, frases fetes, ironia i humor.
- Llenguatge expressiu i comunicació: treballem les funcions comunicatives, la participació en converses i altres aspectes de la comunicació com és el volum, la melodia, la prosòdia, l'accentuació...
- Llenguatge no verbal: intervenció en les formes no verbals de la comunicació com les expressions i la gesticulació.
- Suport emocional i afavorir la participació activa del propi alumne.
Siete de cada mil españoles padecen síndrome de Asperger
Especialistas médicos en el ámbito nacional analizaron hoy en A Coruña el síndrome de Asperger, donde estimaron que 7 de cada 1.000 personas podrían padecer este desorden genético cuya principal característica es que lo sufren personas solitarias que no comparten los intereses sociales habituales.
Estos datos fueron analizados hoy en el marco de la Jornada sobre Síndrome Asperger y Educación organizada por la Fundación María José Jove en colaboración con la Asociación Gallega de Familias Afectadas por este síndrome. El encargado de inaugurar esta jornada fue el director general de coordinación de políticas sectoriales sobre la discapacidad, Alfonso Berlanga Reyes.
La Fundación María José Jove logró reunir a dos de los más prestigiosos especialistas españoles en el diagnóstico y tratamiento del citado trastorno del desarrollo, como son Julián Vaquerizo Madrid, director del Centro CADAN de Atención del Desarrollo y la Unidad de Neuropediatría de HMI de Badajoz; y Josep Artigas Pallarés, neuropediatra y psicólogo de la Unidad de Neuropediatría del Hospital de Sabadell y Corporación Sanitaria Parc Taulí de Barcelona.
El doctor Vaquerizo Madrid explicó los resultados obtenidos en un estudio sobre 345 casos de niños con comportamientos típicos de Asperger llevado a cabo entre los años 2005 y 2006 en la Unidad de Hiperactividad y Patología del Aprendizaje del centro que dirige y que revelaron un índice de prevalencia de este síndrome de un 7.2 por ciento.
"Tras la realización de las pruebas pertinentes, un total de 25 niños cumplieron los criterios de esta alteración, por lo que se deduce que la prevalencia es de un 7,2% del total, lo que significa una incidencia alta", puntualizó.
Para Vaquerizo Madrid "las cifras hablan por sí solas" y recomendó acudir a un especialista ante síntomas de torpeza motora, conducta rutinaria, mirada poco expresiva, esterotipias motoras, lenguaje peculiar y problemas en habilidades sociales.
Por su parte, en su disertación, el doctor Artigas Pallarés, analizó las bases biológicas cognitivas que inciden en esta anomalía y que, por lo tanto, pueden ayudar en su detección y diagnóstico precoz, lo que revertirá en una mejora de la calidad de vida del paciente.
Así, y según el neuropediatra, el síndrome de Asperger sufre una alteración de la percepción sobre el pensamiento y las sensaciones de sus semejantes, por lo que "aunque puede conocer lo que piensa otra persona, tiene gran dificultad para utilizar en la práctica estos conocimientos, porque no acierta a aplicarles el grado de relevancia que realmente tienen" explicó el especialista.
Además, matizó que la alteración que sufren estas personas de la función ejecutiva del cerebro explica su rigidez mental, la dificultad para afrontar situaciones nuevas, la limitación de intereses, el carácter obsesivo y los trastornos de atención que suelen estar presentes.
Asimismo, la alteración neurológica en el sistema de procesamiento de estímulos de los que sufren síndrome de Asperger deriva en conductas tales como la defensa táctil, la desviación de la mirada, la incomodidad en lugares en donde se mezclan cantidad de ruidos, la luz muy intensa, los destellos o los cambios luminosos bruscos.
"TÉCNICA INMEJORABLE"
El doctor en Psicopedagogía y profesor de la Universidad de Vigo, Manuel Ojea Rúa, destacó durante su intervención que los programas educativos que desarrollan en proceso perceptivo como una "técnica inmejorable" para la evolución académica y personal de los estudiantes con síndrome de Asperger. Así, señaló, se conseguiría avanzar en las principales dificultades que sufren y que se centran en la falta de habilidades sociales.
Para el doctor Ojea Rúa, "el diseño de un programa educativo adecuado a las necesidades del alumno que sufre la alteración debe ser completado con los recursos humanos y materiales necesarios, así como fomentar la formación del profesorado y potenciar la relación y colaboración entre el profesorado, el maestro y la familia, y también entre la familia y otros servicios sociocomunitarios".
PADRES, COMPAÑEROS Y PROFESORES
La doctora Milagros Benavente Martín y el doctor Javier A. Caballero de la Cruz, psicólogos coordinadores del Programa de Integración de Jóvenes con Discapacidad de Salamanca, incidieron en la necesaria participación de los padres, compañeros del colegio y docentes, para lograr corregir el déficit en comunicación social que sufren los síndrome de Asperger, porque "realmente estos conforman los tres principales agentes de socialización".
A través de su Programa de Integración, ambos psicólogos señalaron una de las experiencias diarias del niño en las que se debería sentir como positiva y de intercambio social, como es el tiempo de recreo y el patio, y sin embargo, según afirmaron los doctores "no es así".
En este sentido, explicaron que tan pronto como se detectan comportamientos anómalos en el alumno, tales como que juega sólo en el patio, o no juega, que está aislado, o que pasea junto a un adulto, se diseña un Proyecto Específico de Integración.
Por un lado, se programan una serie de sesiones dirigidas tanto a los padres como a profesores a cerca de metodología y estrategias para trabajar las habilidades sociales, los problemas de inflexibilidad mental y de comportamiento, las dificultades en procesos y toma de decisiones y se establecen sesiones de asesoramiento y seguimiento.
Por otro, se forman voluntarios, en su mayoría universitarios con formación relacionada con áreas sociales, que serán los que directamente pongan en marcha el proyecto en el patio.
El primer paso que darán estos voluntarios, según apuntó la doctora Benavente Martín, será la observación de los recreos, atendiendo a los aspectos generales del tipo, distribución del patio, recursos, grupos grandes y pequeños, y detectar qué niños suelen estar solos.
"Una vez hecho este análisis, los voluntarios actúan a través actividades lúdicas y dinámicas llevando al patio ideas, nuevos juegos, energía y diversión para todos los niños, de manera que se consiga integrar al que sufre el síndrome de Asperger en cuestión", añadió el doctor Caballero de la Cruz.
AÑO INTERNACIONAL DEL ASPERGER
El 2006 ha sido declarado como el Año Internacional sobre el Síndrome de Asperger, por cumplirse el centenario del nacimiento del pediatra austriaco Hans Asperger, el primer investigador en definir este trastorno, y el 25 aniversario de que la psiquiatra Lorna Wing diera a conocer internacionalmente el mismo.
El Asperger es una alteración del desarrollo cerebral, todavía hoy desconocido entre la población en general e incluso por muchos profesionales.
El pediatra austriaco resumió los principales síntomas del afectado por el síndrome de Asperger en "una memoria excepcional y habilidades especiales en un área determinada, pero gran dificultad para relacionarse socialmente y rechazo absoluto de todo lo que se salga de la rutina".
Granada Digital
18/12/2006
18/12/2006
Una mica de teoria interessant
La peculiar forma de pensar i comprendre el món que mostren les persones amb la Síndrome d’Asperger podem explicar-la a partir de diversos models teòrics tenint en compte el característic funcionament psicològic.
Analitzem doncs, aquestes tres teories, la Teoria sobre el dèficit en “Teoria de la Ment”, Teoria del dèficit de la “Funció executiva” i la Teoria de la “Disfunció de l’hemisferi dret”.
Segons la Teoria de la Ment, els humans som capaços d’instruir els estats mentals dels altres. Aquesta teoria diu que en la nostra vida diària no ens comportem únicament com a observadors davant del món i de la gent que ens envolta sinó que, a més, de manera gairebé mecànica, atribuïm i inferim la presència oculta o no explícita de plans, intencions, creences o desitjos que ens permeten explicar i comprendre aquestes conductes observades.
Així doncs, posseïm la capacitat de “posar-nos en el lloc de l’altre” i, sense aquesta capacitat les conductes alienes serien imprevisibles, mancades de sentit i, en general, impossibles de comprendre.
Des d’aquesta teoria, les persones amb SA mostren serioses dificultats per intuir el món mental dels altres.
Aquestes persones mostren clares dificultats per mantenir interaccions socials fluïdes, dinàmiques i recíproques.
La Teoria del “dèficit de la funció executiva”. La funció executiva ha estat definida com l’habilitat per mantenir actiu un conjunt apropiat d’estratègies de resolució de problemes amb la finalitat d’arribar a una meta futura.
Les persones amb SA tenen un dèficit en les funcions executives ja que, les seves conductes i els seus processos de pensament són generalment rígids, repetitius i perseverants.
L’Hemisferi dret ocupa un paper fonamental en el processament de la informació visioespacial i està molt relacionat amb l’expressió i interpretació de la informació emocional i amb aspectes relacionats amb la regulació de l’entonació i la prosòdia.
Així doncs, una disfunció en l’hemisferi dret té conseqüències molt importants en la vida social d’un individu: els problemes per a interpretar gestos i posats o per a adaptar el to de veu al missatge que es vol transmetre, la malaptesa en el control postural o les dificultats per a integrar la informació en un tot coherent i significatiu obstaculitzen de manera significativa la fluïdesa, reciprocitat i dinamisme que caracteritza les interaccions entre els éssers humans.
Així doncs, les sessions d’intervenció psicopedagògica amb aquests nens i joves va encaminada a treballar l’aprenentatge d’aquests aspectes per poder compensar les diferents afectacions.
Aquesta intervenció es portarà a terme des de la perspectiva cognitivo-conductual i com dèiem amb sessions en format individual i grupals mitjançant el Taller d’Habilitats i Competències Socials.
El síndrome Asperger y los profesionales del testing software
Estaba tranquilamente leyendo un blog sobre software testing, cuando me sorprendió leer un post que relataba como una empresa de testing de Chicago sólo contrataba personal afectado por el síndrome de Asperger. El síndrome de Asperger es un trastorno mental y del comportamiento en que el sujeto afectado muestra principalmente dificultades en la interacción social y en la comunicación, similar al autismo pero sin retraso en el desarrollo del lenguaje.
Y cuando empezaba a escribir un post sobre el tema, me dio por hacer una búsqueda en Google, y me quedé aún más sorprendido de la cantidad de entradas que hablan sobre la relación entre dicho síndrome y el desarrollo software. Hay artículos que destacan la proliferación de dicho síndrome por Sillicon Valley. Institutos que tratan este trastorno y recomiendan a los afectados los trabajos relacionados con el software. Y otras empresas que, con anterioridad a esta de Chicago, ya habían incorporado personas con Asperger a puestos relacionados con el desarrollo software basándose en estudios de Harvard Business School.
En resumen, parece que hay numerosos estudios y experiencias que hablan sobre como el síndrome de Asperger puede ser una fortaleza a la hora de realizar tareas relacionadas con el desarrollo software, y especialmente con el testing. Los afectados, a pesar de los problemas de interacción social y comunicación, suelen destacar por su buena memoria, concentración, capacidad para la detección de detalles, inteligencia, etc.
Este es un tema que desconocía, pero sobre el que parece que se ha escrito mucho. Y desde luego, sería muy interesante poder compartir opiniones y experiencias que podáis tener sobre este tema.
Javier Garzás
Suscribirse a:
Entradas (Atom)