Al 1944 Hans Asperger, un pediatre austríc, va publicar un article en una revista alemanya on descrivia un grup de nens amb característiques similars molt peculiars que ell no havia vist mai.

Actualment aquest síndrome es coneix amb el nom de la Síndrome d'Asperger i es situa dintre dels trastorns generalitzats del desenvolupament.

Les característiques més comuns entre aquests nens són les següents:

• Els nois eren socialment estranys, ingenus i emocionalment desconnectats dels altres. Semblaven viure en un món a part.
• Tenien una bona gramàtica i vocabulari extens. El seu discurs era fluid, literal i pedant, usat en monòlegs i no en intercanvis conversacionals. 
• Tenien una comunicació no verbal pobra i una entonació verbal monòtona o peculiar.
• Tenien interessos circumscrits a temes específics, incloent col·leccions d'objectes o fets relacionats amb tals interessos.
• Encara que la majoria posseïa intel·ligència mitjana o superior a la mitjana, tenien dificultats per aprendre les tasques escolars convencionals. No obstant això, eren capaços de produir idees originals i tenien habilitats relacionades amb els seus interessos especials.
• La coordiació motriu i l'organització del moviment eren generalment pobres, encara que alguns podrien destacar en àrees especials d'interès.
• A aquests nois els faltava sentit comú.