Després d'aquesta introducció teorico-visual per tal de poder fer una aproximació a La Síndrome d'Asperger, potser ja va sent hora que us expliqui en què es materialitzarà la meva estada de pràctiques.
El context professional on realitzo la meva intervenció com a alumna de psicopedagogia és un despatx privat d'una psicòloga; és a dir, portaré a terme les meves pràctiques dintre del context privat de la professió de psicopedagogia amb nens i nens de 0 a 18 anys.
Éls nens que són atesos en aquest Centre de Teràpia i Tractament Educatiu, tenen dificultats i possibilitats d'intervenció ben diverses; si més no, en el meu cas concret em centraré amb aquells que estan diagnosticats o bé, esperen rebre un diagnòstic que, apunta a La Síndrome d'Asperger.
Així doncs, durant la meva estada de pràctiques al centre, l'objectiu és la intervenció amb aquests nens per poder veure com afecta aquesta síndrome a diferents etapes evolutives de l'individu. Els agents educatius són per tant, nens i nenes compreses en edats infanto-juvenils.
Cal dir també que, les estratègies d'intervenció seran ben diverses depenent de l'edat d'aquests nois i noies, i també d'altres variables com pot ser el grau d'afectació de la SA, la implicació i col·laboració del context escolar, etc. Per tant, podem dir que, hi haurà subjectes amb els que treballarem de forma individual i d'altres amb els que intervindrem de forma conjunta, o bé en petit grup o bé, mitjançant un Taller d'Habilitats Socials.
Espero que us sembli un projecte interessant.
A mi personalment, m'està fascinant i estic aprenent d'allò més.
La SA
La Síndrome d'Asperger és un trastorn del desenvolupament, de base neurobiològica, que afecta al funcionament social i a l'espectre d'activitats i interessos. Està vinculat a una disfunció de diversos circuits cerebrals. Prenent en consideració que el dèficit nuclear de la SA és el trastorn de la cognició social, sembla raonable atribuir un paper central a l'amígdala i a la relació entre l'amígdala i circuits frontoestriats, temporals i cerebel, estructures involucrades en el desenvolupament de la relació social.
Al 1944 Hans Asperger, un pediatre austríc, va publicar un article en una revista alemanya on descrivia un grup de nens amb característiques similars molt peculiars que ell no havia vist mai.
Actualment aquest síndrome es coneix amb el nom de la Síndrome d'Asperger i es situa dintre dels trastorns generalitzats del desenvolupament.
Les característiques més comuns entre aquests nens són les següents:
Actualment aquest síndrome es coneix amb el nom de la Síndrome d'Asperger i es situa dintre dels trastorns generalitzats del desenvolupament.
Les característiques més comuns entre aquests nens són les següents:
- Els nois eren socialment estranys, ingenus i emocionalment desconnectats dels altres. Semblaven viure en un món a part.
- Tenien una bona gramàtica i vocabulari extens. El seu discurs era fluid, literal i pedant, usat en monòlegs i no en intercanvis conversacionals.
- Tenien una comunicació no verbal pobra i una entonació verbal monòtona o peculiar.
- Tenien interessos circumscrits a temes específics, incloent col·leccions d'objectes o fets relacionats amb tals interessos.
- Encara que la majoria posseïa intel·ligència mitjana o superior a la mitjana, tenien dificultats per aprendre les tasques escolars convencionals. No obstant això, eren capaços de produir idees originals i tenien habilitats relacionades amb els seus interessos especials.
- La coordiació motriu i l'organització del moviment eren generalment pobres, encara que alguns podrien destacar en àrees especials d'interès.
- A aquests nois els faltava sentit comú.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)