Hola companyes,
Aquest bloc suposa una petita finestra on es pot explorar tot allò que he pogut realitzar durant aquesta estada de pràctiques de psicopedagogia.
Així doncs, fins ara he pogut compartir amb vosaltres experiències, materials de treball, formes d'intervenció, la confecció de nous materials, etc. Si més no, en aquest moment vull compartir també algunes reflexions que sorgeixen de forma colateral.
Després d'algunes sessions amb el Taller d'Habilitats Socials amb els joves adolescents afectats per la Síndrome d'Asperger, una de les noies que participava d'aquesta experiència ha d'eixat d'assistir-hi.
La veritat és que es tracta d'un moment en el que és interessant reflexionar sobre les dificultats amb les que es troben dia a dia les persones afectades per SA i que, en aquest cas, pel fet d'haver arribat l'adolescència s'ha emfatitzat.
El cas en concret és que es tracta d'una noia adolescent, té 13 anys actualment, que està escolaritzada a un IES ordinari de Tortosa.
El fet que més ens preocupa no és que la noia hagi deixat de participar al Taller d'Habilitats Socials, el que més ens capfica és el fet que la noia hagi, fins hi tot, deixat d'assistir a l'IES.
Cal dir també que, des del gabinet psicopedagògic no tenim gaires noticies de com han anat les coses ni com han passat els fets atès que la família no ens ha fet partíceps d'aquestes dificultats. S'han limitat a comentar i justificar la seva absència però sense la possibilitat d'intervenció professional per part nostra.
La meva tutora de pràctiques ha intentat poder posar-se en contacte amb la família de la jove i així poder-los ajudar si més no, la família no col·laboren gaire, o almenys, no han cregut necessaria la intervenció i el suport per part de la psicòloga on assisteix la noia ( Gabinet de psicoteràpia i tractament educatiu).
Em plantejo que el fet que la jove assisteixi a un IES ordinari del seu municipi és una bona estratègia de socialització i d'inserció de la jove a la realitat del dia a dia si més no, com s'ha treballat amb la jove la seva afectació per la SA? La família participa i col·labora per tal que la nena pugui interioritzar les dificultats i les potencialitats de la SA? En quin punt es troba la família per tal de poder ajudar a la seva filla? Com viu la família el fet que un membre d'aquesta sofreixi aquesta afectació?
Així doncs, fruit d'aquestes dificultats que van sorgint i de la realitat dels nois i famílies afectats per la SA hem d'intentar treure lliçons en positiu. Plantejar-nos no només la necessitat d'intervenció amb la persona afectada sinó intentar un treball amb el sistema familiar en la mesura que sigui possible.
En tot cas, per la nostra part i dintre de l'espai del Taller d'Habilitats Socials ens plantejem la possibilitat de poder crear amb la resta d'adolescents una Història Social arran d'aquest succès. Saber com es senten ells, si es troben en situacions similars, si saben ben bé amb quines dificultats i potencialitats es poden trobar pel fet d'estar afectats amb la SA, com viuen les famílies d'aquests joves la seva realitat pròpia i particular...
Durant la propera sessió posarem a la pràctica la confecció d'aquesta Història Social.
En breu us explico com ha anat l'experiència
Conceptes clau: "Passat, present i futur de la intervenció psicopedagògica"
El psicopedagog: Professional que planifica i porta a la pràctica ajudes que puguin contribuir en la millora dels processos d'aprenentatge i de desenvolupament que es puguin produir en diferents contextos formals, no formals i informals. Professional que analitza les necessitats i els processos que tenim els subjectes psicològics i analitza els contextos en els que aquests subjectes aprenen i es desenvolupen.
Psicopedagogia: Espai professional de la confluència de diferents disciplines.
Contextos d'intervenció psicopedagògica atès que, els espais d'aprenentatge s'han ampliat i els existents estant canviant. Entenem per tant que, com deia el Dr. César Coll que, cada context és el nus d'una xarxa de contextos d'aprenentatge. Entenem per contextos d'intervenció psicopedagògica: Diagnòstic, treball amb les famílies, les TIC, Escola d'inclusió que atengui realment les diferències individuals, la vellesa com a camp emergent.
El fet d'acompanyar a les persones planteja un nou context d'intervenció psicopedagògica.
Ressaltar l'àmbit de la família no només per la seva implicació amb l'escola sinó per produir un canvi cultural que ajudi a les famílies a realitzar la seva tasca educativa. Entendre la intervenció psicopedagògica com un context d'assessorament i suport familiar atès que, els subjectes som biològicament capaços de procrear però no sempre som culturalment capaços d'educar.
Psicopedagogia: Espai professional de la confluència de diferents disciplines.
Contextos d'intervenció psicopedagògica atès que, els espais d'aprenentatge s'han ampliat i els existents estant canviant. Entenem per tant que, com deia el Dr. César Coll que, cada context és el nus d'una xarxa de contextos d'aprenentatge. Entenem per contextos d'intervenció psicopedagògica: Diagnòstic, treball amb les famílies, les TIC, Escola d'inclusió que atengui realment les diferències individuals, la vellesa com a camp emergent.
El fet d'acompanyar a les persones planteja un nou context d'intervenció psicopedagògica.
Ressaltar l'àmbit de la família no només per la seva implicació amb l'escola sinó per produir un canvi cultural que ajudi a les famílies a realitzar la seva tasca educativa. Entendre la intervenció psicopedagògica com un context d'assessorament i suport familiar atès que, els subjectes som biològicament capaços de procrear però no sempre som culturalment capaços d'educar.
Entrevista per al diagnòstic de la Síndrome d'Asperger A.S.D.I
Qüestionari per a la detecció d'alumnes amb Trastorns de l'espectre autista
Cal dir també que, aquest nen ha estat diagnosticat també pels especialistes del Centre Mèdic St. Joan de Déu. Tot i així, des del Gabinet on realitzo les pràctiques se li passen algunes proves per poder tenir informació de primera mà a l'hora d'intervenir directament amb el nen.
Espero que us sigui útil.
Una altra eina: El Pictograma
Els Pictorames són una eina molt útil de treball a l'hora d'intervenir amb nens i joves afectats per la Síndrome d'Asperger.
Els Pictogrames els faciliten el dia a dia atès que fan possible la descomposició de tasques concretes en petits objectius a aconseguir, a més, afavoreix la generalització dels processos d'aprenentatge. L'ambient estable, precedible que evite canvis inesperats també els és necessari als nens afectats per aquesta síndrome, així doncs, els Pictogrames ho fan possible i, sobretot, els facilita l'aprenentatge atès que els nens SA destaquen per ser uns gran "pensadors visuals", podem dir que, processes, comprenen i assimilen molt millor tota aquella informació que se'ls presenta amb suport visual.
Hem de dir que, a continuació us presentem un exemple de pictograma que he realitzat conjuntament amb una adolescent SA que assisteix al gabinet on realitzo l'estada de pràctiques.
En aquest cas concretament, hem realitzat el pictograma per poder estandaritzar i posar ordre a la tasca que suposa realitzar els deures diaris que demanen des de l'IES.
La noia afectada per SA és adolescent i, està cursant ESO, així doncs, necessita una estructura molt organitzada per que el volum de feina que li demanen cada dia des de l'IES és molt elevat.
Els Pictogrames els faciliten el dia a dia atès que fan possible la descomposició de tasques concretes en petits objectius a aconseguir, a més, afavoreix la generalització dels processos d'aprenentatge. L'ambient estable, precedible que evite canvis inesperats també els és necessari als nens afectats per aquesta síndrome, així doncs, els Pictogrames ho fan possible i, sobretot, els facilita l'aprenentatge atès que els nens SA destaquen per ser uns gran "pensadors visuals", podem dir que, processes, comprenen i assimilen molt millor tota aquella informació que se'ls presenta amb suport visual.
Hem de dir que, a continuació us presentem un exemple de pictograma que he realitzat conjuntament amb una adolescent SA que assisteix al gabinet on realitzo l'estada de pràctiques.
En aquest cas concretament, hem realitzat el pictograma per poder estandaritzar i posar ordre a la tasca que suposa realitzar els deures diaris que demanen des de l'IES.
La noia afectada per SA és adolescent i, està cursant ESO, així doncs, necessita una estructura molt organitzada per que el volum de feina que li demanen cada dia des de l'IES és molt elevat.
Observacions interessants
Hola companys i companyes,
Evidentment durant la meva estada de pràctiques, no només existeixen moments en els que la finalitat és la intervenció directa amb els nens i joves, hi ha ocasions en que l'observació és un element important.
En alguna d'aquestes observacions et trobes en situacions en les que sorgeixen característiques interessants tant en el grup d'adolescents com en nens afectats amb SA més petits.
Tant durant el Taller d'Habilitats Socials com intervenint directament amb un nen més petit he observat que, quan es parla de temes que els incomoden com són les emocions i els sentiments, aquests subjectes començen a desenvolupar un seguits de "tics".
Puc dir que no ho he observat en tots els subjectes si més no, s'ha donat en dos en situacions molts similars.
Resumeixo per tant aquesteses característiques:
Gestos repetitius amb molta freqüència.
Els acostumen a realitzar amb la cara ( es rasquen molts els ulls)
En moments en que s'ha parlat d'emocions i sentiments durant una estona relativament llarga.
Es tracta de nens de diferents etapes evolutives però sempre els expressen en moments en que es troben incòmodes.
No he observat aquestes manifestacions ni tampoc amb tanta freqüència en altres situacions, és a dir, no són nens que acostumen a fer "tics".
Són només observacions que, tot i no ser determinants, penso que són significatives.
Evidentment durant la meva estada de pràctiques, no només existeixen moments en els que la finalitat és la intervenció directa amb els nens i joves, hi ha ocasions en que l'observació és un element important.
En alguna d'aquestes observacions et trobes en situacions en les que sorgeixen característiques interessants tant en el grup d'adolescents com en nens afectats amb SA més petits.
Tant durant el Taller d'Habilitats Socials com intervenint directament amb un nen més petit he observat que, quan es parla de temes que els incomoden com són les emocions i els sentiments, aquests subjectes començen a desenvolupar un seguits de "tics".
Puc dir que no ho he observat en tots els subjectes si més no, s'ha donat en dos en situacions molts similars.
Resumeixo per tant aquesteses característiques:
Gestos repetitius amb molta freqüència.
Els acostumen a realitzar amb la cara ( es rasquen molts els ulls)
En moments en que s'ha parlat d'emocions i sentiments durant una estona relativament llarga.
Es tracta de nens de diferents etapes evolutives però sempre els expressen en moments en que es troben incòmodes.
No he observat aquestes manifestacions ni tampoc amb tanta freqüència en altres situacions, és a dir, no són nens que acostumen a fer "tics".
Són només observacions que, tot i no ser determinants, penso que són significatives.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)