Ja hem comentat que els subjectes afectats per la Síndrome d'Asperger tenen dificultats per poder entendre el vocabulari que no és purament literal. Aquest fet suposa un gran impediment en les relacions socials d'aquestes persones atès que, en el nostre dia a dia, utilitzem més del que ens pensem el vocabulari metafòric i les frases fetes.
Així doncs, durant l'espai que ens ofereix el Taller d'Habilitats Socials ho hem estat treballant mitjançant la pluja d'idees fins entendre ben bé què significava cada frase.
Seguidament us facilito alguna mostra del material utilitzat a títol d'exemple:
Català
Qui no corre, vola!!:
Quasi em moro del susto!:
On poso l’ull, poso la bala!:
Qui no plora, no mama!:
És una víbora!:
És una màquina!:
És més bo que el pa!:
Estàs a bones mans!:
Això és com tapar el sol amb un dit!:
Li sortia fum per les orelles!:
Em pujo per les parets!:
Estic més avorrit que una ostra!:
He posat el crit al cel!:
He passat la mà per la paret!:
Tenir sang freda!:
Castellano
No es oro todo lo que reluce!:
Ojo por ojo y diente por diente!:
Me he quedado a dos velas!:
Más vale pájaro en mano, que ciento volando!:
Me he quedado frito!:
Hoy hace un dia de perros!:
Me queda como anillo al dedo!:
Estoy de ti hasta el moño!:
Estás en babia!:
Dar las cosas con cuentagotas!:
Ni come ni deja comer!:
Es un lobo con piel de cordero!:
Con las manos en la masa!:
Parecía que se iba a comer el mundo!:
Perro ladrador, poco mordedor!:
Se te va a caer el pelo!:
Coger la sartén por el mango!:
Te lo digo con la mano en el corazón!:
Decàleg de competències per a la educació del S. XXI
1. Buscaràs la informació de manera crítica.
2. Llegiràs sempre intentant comprendre allò que llegeixes.
3. Escriuràs de manera argumentada per tal de convèncer.
4. Automatitzaràs allò rutinari i dedicaràs els teus esforços per pensar en allò rellevant.
5. Analitzaràs els problemes de forma rigorosa.
6. Escoltaràs amb atenció, intentant comprendre.
7. Parlaràs amb claredat, convenciment i rigor.
8. Crearàs empatia amb els altres.
9. Cooperaràs amb el desenvolupament de tasques comuns.
10. Et fixaràs metes assequibles que et permetin superar-te dia a dia.
Monereo i Pozo (2001)
2. Llegiràs sempre intentant comprendre allò que llegeixes.
3. Escriuràs de manera argumentada per tal de convèncer.
4. Automatitzaràs allò rutinari i dedicaràs els teus esforços per pensar en allò rellevant.
5. Analitzaràs els problemes de forma rigorosa.
6. Escoltaràs amb atenció, intentant comprendre.
7. Parlaràs amb claredat, convenciment i rigor.
8. Crearàs empatia amb els altres.
9. Cooperaràs amb el desenvolupament de tasques comuns.
10. Et fixaràs metes assequibles que et permetin superar-te dia a dia.
Monereo i Pozo (2001)
Activitat del Taller d'Habilitats Socials
Una d'aquestes activitats la faig extensiva a tots vosaltres per tal que us pogueu fer una idea.
Com podeu veure es tracta d'una obra de teatre que, una de les participants va confeccionar ella mateixa. és interessant veure com, aquesta jove va poder posar en pràctica una activitat de creació pròpia. Per aquesta feina se la va felicitar i se la va encoratjar per continuar fent-ho atès que, no tots els joves afectats per la SA són capaços de fer-ho.
Si més no, el que és realment increible és entendre com, tot i la facilitar per expressar de forma escrita i correcta emocions com: riure, veu tremolosa, l'abraça i la tranquil·litza... seguidament no són capaços d'expressar-ho amb el to de veu.
És interessant veure com, aquests nois llegeixen l'obra de teatre literalment com si estessin llegint un drama o una novela.
(veureu que en el repartiment dels papers he esborrat el nom de cadascun dels participants per una qüestió de dret a la intimitat i a la protecció de dades. Només consta el nom de la meva tutora de pràctiques i el meu).
Alguna Obsessió dels SA
Evidentment, aquest tret els afecta i condiciona el seu dia a dia; si més no, depenent de com es miri això pot ser una virtud o una gran dificultat.
Els alumnes que participen en el taller d'Habilitats Socials també tenen algunes obsessions. Un d'ells mostra especial interès pels trens. En canvi, ni ha un altre que durant cert temps es va capficar amb els ocells però en l'actualitat, la seva habilitat amb els malabars és el seu principal interès. Fins hi tot, sembla un expert, un "petit mestre" quan es parla d'aquests temes per que el seu vocabulari és elaborat i pedant.
En canvi, a una de les joves que participa també del Taller, li encanta saber les dates de naixement de la gent.
Es fa difícil d'entendre com, durant la primera sessió en la que jo participava, va tenir més interès en la meva data de naixement que en qualsevol altre aspecte de mi.
La seva obsessió arriba a l'extrem de necessitar fer la fitxa de cadascú dels companys del taller amb personatges famosos que van néixer en la mateixa data.
Us passo la que em va fer a mi.
A més és interessant saber que, aquesta és una obsessió que fa sense saber quina és la finalitat o justificar el gust per fer-ho atès que, li vaig preguntar quins eren els personatges que havien nascut el mateix dia que jo per que, no en coneixi a cap d'ells.
No em va saber respondre. Senzillament va realitzar la recerca.
Habilitats Pragmàtica
Recentment hem treballat les Habilitats pragmàtiques mitjançant alguns dels materials que us he mostrat al blog.
Concretament aquesta fitxa és la primera que vam treballar.
Als joves que formen part dels Taller d'Habilitats Socials els mostrem aquesta fitxa en la que, hi ha dues vinyetes exactament iguals però amb diferents expressions facials en els personatges.
Què penseu que diusn sobre aquestes diferències, només els donem una consigna: Què passa en cadascuna de les escenes?
Recordeu que els joves que participen dels Taller són adolescents d'ESo, què penseu que responen?
Experiència amb les sessions del Mr. Bean
Hola companyes.
Moltes gràcies Rosa, pel teu comentari. És aquest intercanvi d'informació i de formació el que ens enriqueix.
Sobre el tema del "Mr. Bean com a recurs", no és que no entenguin res de res sinó que, per l'edat que tenen atès que són joves adolescents, sobta veure que no interpreten ben bé el que fa o li passa a aquest personatge.
Dels quatre joves adolescents ammb SA que van veure els vídeos només n'hi havia un que gaudia amb el que veia i ho interpretava més o menys correctament, a més, era expressiu i compartia amb els altres el moment d'alegria i entreteniment.
Altres dos alumnes feien un riure tímid i una cara desancaixada. Es veia a simple vista que no sabien ben bé el que estava passant.
L'última noia que forma part del Taller d'Habilitats Socials no expressava res amb la seva cara. Per la seva expressió no podies saber si el que estava veient era una pel·lícula còmica, un drama o ciència ficció. Aquesta noies és totalment inexpresiva en qualsevol de les activitats que es realitzen en el marc del taller d'Habilitats Socials. Se li ha de demanar explícitament la seva opinió i la seva participació en tot moment.
Un cop ja haviem visualitzat els videos vaig realitzar algunes preguntas per saber com havia anat l'experiència i, al mateix temps, per saber si es tracta d'un recurs útil amb aquests nens amb la possibilitat de repetir-ho.
Alguns d'ells senzillament preferien no respondre.
Les preguntes eren ben senzilles i estaven encaminades a la comprensió de situacions i expressions facials.
En el video en que el personatge va al dentista hi ha un moent en que aquest li clava la xeringa al doctor i, evidentment li anestesia, sense voler, la cama del professional.
Són incapaços de donar resposta a la pregunta: què li passa al dentista? alguns riuen tímidament i altres no, però cap d'ells ha entès ben bé que és el que ha passat.
A més, durant la visualització de l'escena del Mr. Bean al pàrking, pregunto sobre les diferents expressions facials que el protagonista posa en joc.
La qüestió que els plantejo és la següent: quina cara fa el Mr. Bean? Només contesta un noi molt tímidament i diu: té por, està asustat.
Evidentment si teniu l'ocasió de mirar tot el vídeo veureu que el protagonista no té por precisament en aquestes escenes.
Només em sobta una de les reflexions que exposa un nen al final del Taller d'Habilitats Socials quan diu: Mr. Bean almenys se'n surt de totes les situacions.
Cal dir que, el noi que fa aquesta reflexió espontàniament és el que porta més temps assistint a teràpia i és el que, de tots, té més facilitat per poder expressar emocions i comunicar-se generalment, encara que els seus temes d'interès siguin limitats.
Espero que us hagi estat útil l'experiència.
A mi com a alumna de pràctiques i als joves que assisteixen al Taller ens ho està sent.
Moltes gràcies Rosa, pel teu comentari. És aquest intercanvi d'informació i de formació el que ens enriqueix.
Sobre el tema del "Mr. Bean com a recurs", no és que no entenguin res de res sinó que, per l'edat que tenen atès que són joves adolescents, sobta veure que no interpreten ben bé el que fa o li passa a aquest personatge.
Dels quatre joves adolescents ammb SA que van veure els vídeos només n'hi havia un que gaudia amb el que veia i ho interpretava més o menys correctament, a més, era expressiu i compartia amb els altres el moment d'alegria i entreteniment.
Altres dos alumnes feien un riure tímid i una cara desancaixada. Es veia a simple vista que no sabien ben bé el que estava passant.
L'última noia que forma part del Taller d'Habilitats Socials no expressava res amb la seva cara. Per la seva expressió no podies saber si el que estava veient era una pel·lícula còmica, un drama o ciència ficció. Aquesta noies és totalment inexpresiva en qualsevol de les activitats que es realitzen en el marc del taller d'Habilitats Socials. Se li ha de demanar explícitament la seva opinió i la seva participació en tot moment.
Un cop ja haviem visualitzat els videos vaig realitzar algunes preguntas per saber com havia anat l'experiència i, al mateix temps, per saber si es tracta d'un recurs útil amb aquests nens amb la possibilitat de repetir-ho.
Alguns d'ells senzillament preferien no respondre.
Les preguntes eren ben senzilles i estaven encaminades a la comprensió de situacions i expressions facials.
En el video en que el personatge va al dentista hi ha un moent en que aquest li clava la xeringa al doctor i, evidentment li anestesia, sense voler, la cama del professional.
Són incapaços de donar resposta a la pregunta: què li passa al dentista? alguns riuen tímidament i altres no, però cap d'ells ha entès ben bé que és el que ha passat.
A més, durant la visualització de l'escena del Mr. Bean al pàrking, pregunto sobre les diferents expressions facials que el protagonista posa en joc.
La qüestió que els plantejo és la següent: quina cara fa el Mr. Bean? Només contesta un noi molt tímidament i diu: té por, està asustat.
Evidentment si teniu l'ocasió de mirar tot el vídeo veureu que el protagonista no té por precisament en aquestes escenes.
Només em sobta una de les reflexions que exposa un nen al final del Taller d'Habilitats Socials quan diu: Mr. Bean almenys se'n surt de totes les situacions.
Cal dir que, el noi que fa aquesta reflexió espontàniament és el que porta més temps assistint a teràpia i és el que, de tots, té més facilitat per poder expressar emocions i comunicar-se generalment, encara que els seus temes d'interès siguin limitats.
Espero que us hagi estat útil l'experiència.
A mi com a alumna de pràctiques i als joves que assisteixen al Taller ens ho està sent.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)